Un nombre indeterminat de “presos fantasma”, no se sap quants ni on, segueixen detinguts en llocs secrets de la CIA.
“Khaled al Masri és alemany d’origen libanès. El desembre de 2003 va ser segrestat a Macedònia, interrogat, torturat a l’aeroport de Skopje, traslladat a l’Afganistan i lliurat a les forces dels Estats Units que van seguir interrogant-lo, colpejant-lo… Després de cinc mesos en aquesta situació el van abandonar a una carretera d’Albània sense haver estat acusat de cap crim ni portat davant un tribunal (…)”.
“Des de l’arribada de Guantánamo dels primers detinguts l’11 de gener de 2002, més de 750 persones d’unes 45 nacionalitats hi han estat empresonades en condicions de tortura, tracte cruel, inhumà o degradant, sense dret a impugnar la legalitat de la seva detenció.”
“Volia defensar-me i defensar la meva neboda. No volia matar aquell home (…) ningú va venir a ajudar-nos” (Nazanin Fatehin, va ser condemnada a mort per haver matat presumptament un dels tres homes que la van intentar violar −a ella i a la seva neboda− quan tenia 17 anys. Gràcies a les protestes internacionals, inclosa la d’Amnistia Internacional, el Tribunal Suprem anul·là la condemna i es celebrà un nou judici. El 2007 Nazanin Fatehi fou absolta del càrrec d’assassinat amb premeditació (…)”
“Destin Maliyamungu és un dels aproximadament 30.000 nens i nenes soldats que han estat utilitzats com a nens soldats a la República del Congo (RDC) des de 1988 (…) Una nit aconseguí escapar-se (…) Actualment viu amb la seva família i treballa com a mecànic”.
“Wangari Maathai (Kenia). L’any 2004 es va convertir en la primera dona africana Premi Nobel de la Pau. El premi reconeixia la seva defensa decidida dels boscos de Kenia enfront a poderosos interessos urbanístics (…) Juntament amb els seus companys va ser colpejada mentre plantava arbres, detinguda i tancada a la presó”.
Enunciats com aquests, notícies que a vegades retornen a la premsa però que rarament ja són portada són el motiu de l’exposició “Bones notícies”, d’Amnistia Internacional, que es poden veure fins el 15 de febrer a la Biblioteca Comarcal de Blanes. Els protagonistes, com es pot veure a les fotografies, tenen nom i cognoms, han patit repressió, tortura, discriminació, violacions, s’han vist privats del seu dret a la llibertat d’expressió (tema que ara torna a sorgir amb les revoltes a Egipte
) i fins i tot han estat assassinats. Alguns són conflictes ja oblidats, com el del Congo, o les seves víctimes són invisibles per als mitjans. Amb aquesta exposició es poden fer actualitat de nou, només calen uns minuts del nostre temps per recordar-los. Uns minuts, atenció i una dosi d’interès per alguns fets que no estan als mitjans, però que continuen sent notícia. Potser oblidar-los del tot és acabar de condemnar-los.