Us ha agradat el Pamano? Si és així entreu a la web www.valldassua.cat, feu un cop d’ull a alguns dels itineraris literaris proposats i prepareu una visita a Torena. No hi ha millor promoció turística que un bon relat. M’expliquen des del consell comarcal del Pallars Sobirà que l’èxit de la versió televisiva de Les veus del Pamanoha provocat aquest cap de setmana les primeres trucades i visites de persones interessades a conèixer la vall d’Àssua. Ja en el seu dia la novel·la de Jaume Cabré va provocar el peregrinatge de lectors fascinats a la recerca del poble de Torena (Llessui) i la resta de paisatges d’una obra ambiciosa i ben construïda que s’escapa a l’etiqueta de literatura localista. És una etiqueta que llancen els que sempre s’entesten a fer-nos creure que amb el català i amb els paisatges i territoris catalans només juguem en segona divisió.
Com si El procés de Kafka no es pugués veure també com una novel·la localista d’una Praga de malson. Com si Faulkner fos un pobre escriptor de províncies entestat a fer drames rurals de segona. Com si tot allò que li passa a l’ésser humà i que és la matèria prima de la gran literatura no tingués lloc en ciutats concretes, en territoris concrets, ja siguin reals o ficticis. El pitjor de tot és quan aquesta etiqueta ens la creiem nosaltres mateixos.
Ja ho va dir el txec Milan Kundera a El teló: les nacions petites són provincianes quan pensen que la seva literatura (o la seva llengua, o la seva televisió, o el seu cinema) no pot aspirar a formar part de la literatura mundial i es conformen a situar cada obra en el seu context petit, i les nacions grans també són provincianes quan es pensen que són tan grans que es poden permetre el luxe d’ignorar-ne la resta. Ambició i rigor, doncs: una bona recepta per fugir de la província.
Doncs això: la minisèrie de TV3 també s’ha fet amb aquell punt d’ambició i rigor que és molt d’agrair en els temps pressupostàriament tumultuosos i nacionalment indecisos que ens han tocat viure. Si la novel·la va ser una de les protagonistes de la fira de Frankfort del 2007 i ha estat traduïda a desenes d’idiomes, és d’esperar que la minisèrie pugui fer un recorregut similar i porti lluny de les nostres fronteres el nostre passat de bigotets retallats i lluitadors anònims, alcaldes franquistes i silencis escandalosos, i el present d’uns pobles de muntanya que han fet el pas a la modernitat amb una brusquedat gairebé atroç, barrejant els pagesos i pastors de casino i ateneu fumejant amb monitors d’esquí de pell bronzejada, joves empresaris turístics de portàtil i mòbil car i urbanites en la recerca d’una Itaca de terra endins.