Històries de l'Oest

A Lleida hi ha una plaça que la gent anomena la plaça dels Ous d’en Siurana. Aquest no és el nom que surt al nomenclàtor oficial, és clar. Almenys de moment. En realitat, la plaça està dedicada a un cèlebre botànic lleidatà, Pius Font i Quer. Però tot i disposar d’un nom oficial tan pulcre i il·lustrat, els lleidatans prefereixen el nom popular.

A la plaça, efectivament, s’hi troben dos ous descomunals. Al seu interior retenen una gran quantitat de pedres de riu, unes pedres que s’escampen al llarg de la rotonda i que recorden la proximitat del riu Segre i del parc de la Mitjana. M’expliquen que aquella plaça va ser una de les últimes actuacions d’Antoni Siurana abans de deixar la Paeria. I que la decisió de l’exalcalde de fer-la  amb forma de rotonda i amb aquell disseny escultòric plantat al mig va ser tan tossuda i irrevocable que ja tenia el malnom popular fins i tot abans de la inauguració. 

Antoni Siurana viu enretirat de la política de Lleida. Ocupa un càrrec més aviat honorífic a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. De tant en tant se’l pot veure aparèixer en algun acte oficial de la ciutat. Sempre que l’he trobat ha passat el mateix: arriba un xic tard, caminant lentament però amb decisió mentre tothom calla i les cares del públic es giren cap a ell. Quan acaba l’acte, es forma sempre un cercle de gent al seu voltant. Ell llavors reparteix unes quantes bromes per aquí, uns quants copets a l’esquena per allà, i quan menys t’ho esperes mires al centre del cercle i ja ha desaparegut sense fer soroll. Siurana és molt Siurana i ara l’alcalde és un altre.

I és que el PSC va decidir canviar el 2004 el populisme testicular d’Antoni Siurana per la tecnocràcia amable d’Àngel Ros. El canvi els va sortir bé als seus interessos, recuperant la majoria absoluta amb una aparença de renovació de les formes i els contiguts que, a la pràctica, només el temps dirà si ha estat real o simplement ha allargat el siuranisme uns anys més.

Siurana ha estat un alcalde decisiu a Lleida. Durant el seu mandat Lleida va viure una important transformació urbanística, va reciclar per a la democracia un cert leridanismo populista  i, com tants altres alcaldes del PSC i alguns que no ho són (Antoni Farrés a Sabadell), va saber pescar tant de la Lleida popular de les cargolades i les processons com de la Lleida econòmica del carrer Major i de la Cambra de Comerç. Amb clarobscurs, com l’estranya reunió a casa seva amb el general Armada i el socialista espanyol Enrique Múgica mesos abans del 23-F. Segurament algun dia li faran un monument o posaran el seu nom a la placa d’alguna avinguda. De moment, ja compta amb la plaça dels Ous del Siurana.