Els dinars perillosos

Em sembla que molta il·lusió no li deuen fer a Antoni Siurana els aniversaris del 23-F. Sempre acaba tard o d’hora citat en algun article periodístic pel dinar muntat a casa seva amb Joan Raventós, Enrique Mújica i Alfonso Armada l’octubre de 1980, mesos abans del colp. Siurana ha explicat sempre que ell es va limitar a fer d’amfitrió davant la petició de Mújica de conèixer al llavors governador militar de Lleida i general a tenir en compte per la seva influència a la Casa Reial espanyola. El cas és que Siurana va acollir a casa un futur colpista que somiava convertir-se en el De Gaulle espanyol i a uns dirigents del PSOE que volien tenir les antenes posades en tot allò que s’anava coent i especialment en allò que permetés superar l’etapa Suárez. Continua llegint «Els dinars perillosos»

Els ous d’en Siurana

A Lleida hi ha una plaça que la gent anomena la plaça dels Ous d’en Siurana. Aquest no és el nom que surt al nomenclàtor oficial, és clar. Almenys de moment. En realitat, la plaça està dedicada a un cèlebre botànic lleidatà, Pius Font i Quer. Però tot i disposar d’un nom oficial tan pulcre i il·lustrat, els lleidatans prefereixen el nom popular. Continua llegint «Els ous d’en Siurana»