Si la bombolla de pisos cars i crèdits barats no hagués esclatat, a la foto del costat no hi creixeria el panís sinó una urbanització de xalets adossats amb jardins i piscina exclusiva per als propietaris. Un cartell plantat al mig anuncia acabats d’alta qualitat i facilitats de pagament. Es tracta d’un solar situat darrere del carrer Major del Poal (Pla d’Urgell). Comenten els veïns que la urbanització fa anys que té tots els permissos de l’Ajuntament i només cal que el constructor s’hi posi. Però no s’hi ha va posar a temps i ara no sembla que s’hi pugui posar en un futur immediat. Benvinguts a la crisi.
Aquest any, per aprofitar el solar, l’ha llogat un pagès que hi ha posat panís. El panís creix sa i fort mentre al mig es rovella el cartell de la promoció amb els seus somnis de prosperitat suburbial i exclussivitats a baix interès. El cartell està orientat a la carretera de Mollerussa i dóna l’esquena al poble: tot un simbol d’una manera de fer urbanisme arreu del país i que al pla de Lleida ha servit per degradar encara més les cases genuïnes dels centres dels pobles, d’adob i pedra vella, i expandir-se als afores en adossats d’obravista sense cap personalitat.
Una de les coses que criden l’atenció del cartell és que regalen un cotxe a qui decideixi comprar sobre plànol un dels xalets. És com un últim crit d’auxili abans de ser devorat pel panís.
Un 4×4 arriba a un cobert agrícola situat davant del camp de panís. Baixen dos homes amb les botes plenes de fang. Venen de regar el seu tros. No estimen gaire la urbanització projectada. Ni ells ni bona part del poble. Aquí no entenen de piscines privades i jardins de gespa tancats a la resta de veïns. Abans de marxar comenten l’aspecte del sembrat. Fixat-hi la bona cara que fa. De panís sí que hi entenen, al Poal. Sempre hi han entès. Aquest any, diuen, serà dels bons.