Sort va retre homenatge ahir a l’aviador nord-americà Charles Yeager. Al seu país és molt conegut: va ser el primer home que va viatjar més de pressa que la velocitat del so, en un enginy elaborat per la NACA, l’agència precursora de la NASA. Va ser el 14 d’octubre del 1947, justament ahir va fer 63 anys. Gràcies a aquella proesa, el general Yeager té una estàtua en una base naval nord-americana, han posat el seu nom a un aeroport de Virgínia, i la seva entrada a la Wikipedia anglosaxona és el doble de llarga que la de José Montilla i Artur Mas a la Viquipèdia catalana.
I d’on li ve a aquest celebrat home d’armes la relació amb Sort? Doncs d’haver-se estat a la presó. Va ser la primavera del 1944, en plena Segona Guerra Mundial. El seu avió s’havia estavellat a França i els maquis de la resistència francesa el van tenir amagat en una granja fins que el van poder portar a la frontera. Va travessar els Pirineus de forma clandestina amb guies locals, que el van deixar a Bossòst (Val d’Aran), on va poder prendre una sopa calenta en una masia després de quatre dies d’odissea entre el fred i la neu.
Sortint d’allà, una parella de guàrdies civils el van trobar i el van portar a la presó de Sort: un petit local per retenir els fugitius enxampats després de passar la frontera. Avui el local és un museu sobre els milers d’evadits de la Segona Guerra Mundial: eren sobretot jueus que fugien del nazisme, resistents francesos, i pilots aliats que queien en combat i buscaven la manera de tornar cap a Londres. L’Estat espanyol, que en un primer moment entregava els fugitius als nazis, s’havia tornat més permissiu a mesura que la guerra es decantava a favor dels aliats, i el pilot Yeager es va poder posar en contacte amb el consolat nord-americà de Barcelona, que tenia un home destinat a Lleida per gestionar aquesta mena de situacions. Primer el van treure de la presó i el van acollir al Cafè Pessets de Sort. Al cap d’uns dies, amb l’autorització de les autoritats franquistes, Yeager va poder continuar el viatge i fer estades de diversa durada a Lleida, Aragó, Madrid i Gibraltar fins a retornar a Londres, on es va reincorporar als combats. En el que quedava de guerra va fer caure tretze avions alemanys i va pilotar un dels avions en el primer bombardeig sobre Berlín, cosa que el vell guerrer relata ara com un atleta enumerant les marques dels seus entrenaments.
Ahir aquell pilot fugitiu de 22 anys va tornar a Sort convertit en un ancià d’ulls inquiets, petits i intel·ligents. Enlloc d’una parella de guàrdies civils, el van rebre unes cantants vestides d’època. Home de l’aire, veure’l a terra amb corbata i americana i envoltat d’autoritats feia l’efecte de contemplar un ocell engabiat. Quan en l’homenatge un cap militar li va entregar un títol honorífic de pilot de l’exèrcit espanyol, Charles Yeager va alçar la vista i va preguntar: “Ok, but… where is my aeroplane?”
És l’historiador Josep Calvet qui va descobrir l’estada de Yeager a Sort mentre elaborava el seu treball sobre els evadits al Pirineu, Les muntanyes de la llibertat (L’Avenç, 2008). L’alcalde de Sort, Agustí López, va explicar ahir satisfet que ha estat una feina de tres anys aconseguir portar-lo al poble a rememorar aquell episodi, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat. La història, ahir, va sobrevolar de nou el Pirineu.
(Publicat a El Punt, 15-10-2010)