Mes: novembre de 2010

Post 28-N: CiU assetja la Paeria

Les eleccions al Parlament han deixat el territori de Lleida amb unes interessants incògnites polítiques que s’hauran de resoldre els propers mesos.

Setge a la Paeria socialista

La primera de totes és a la ciutat de Lleida. El PSC ha registrat el resultat més baix de la seva història. Mai no s’havia situat per sota dels 10.000 vots a la ciutat. Ni en unes europees. I ahir només va aconseguir mobilitzar 8.915 votants. 500 menys i el PP el passaria pel damunt i es convertiria en la segona força a la ciutat. En canvi, CiU ha assolit un gran resultat a la ciutat amb el  41,08% de vots, 21.670 en xifres absolutes.

Continua llegint «Post 28-N: CiU assetja la Paeria»

L’1×1 de la campanya lleidatana

Tots els candidats ja són a la dutxa. Dia de la reflexió. A Lleida el partit ha tingut algun moment de joc brut però en general l’àrbitre no ha hagut d’intervenir gaire. Sobre el terreny de joc s’han vist dos estils polítics oposats: el catenaccio conservador de CiU i el penjar pilotes  a l’àrea del PSC. En canvi, ERC i el PP han intentat jugar al contraatac i ICV s’ha passat el partit pujant i baixant per la banda. La banda esquerra, per suposat. Aquest és el meu personal 1 x 1 de la campanya lleidatana:

Albert Batalla (CiU)

Conservador. En el seu debut com a cap de llista de CiU ha jugat a no perdre. Ha intentat mantenir el control de la pilota amb un joc previsible però efectiu, deixant passar els minuts tot esperant el xiulet final. Cap improvisació, cap proposta espectacular, cap promesa fora de mida. Se n’ha ensortit adormint el joc, tot i que en algun moment de l’últim debat de campanya el seu marcador, Joaquim Llena, gairebé l’ha aconseguit treure de polleguera. És un jugador jove del planter convergent, si Artur Mas el sap administrar pot donar bons resultats en el futur.

Continua llegint «L’1×1 de la campanya lleidatana»

Lleida, un gran forat al mapa de Michelin

Era d’esperar, però no deixa de cridar-me l’atenció. No veieu res estrany en el mapa dels restaurants recomanats per la Guia Michelin? A Catalunya hi ha un enorme forat negre a les comarques de Ponent. La nova remesa d’estrelles de la capritxosa repartidora de prestigi culinari  torna a deixar les terres de Lleida i del Pirineu, un cop més, sense cap restaurant que valgui la pena visitar. Només el Fogony de Sort aguanta el tipus. I gràcies. Continua llegint «Lleida, un gran forat al mapa de Michelin»

Ciutadà marquès

Baltasar Carlos de Casanova Habsburg-Lorena viu en un castell i vol ser diputat. És descendent de Rafael Casanova i es presenta com a número 2 de Ciutadans a la demarcació de Lleida. Què hi fa el descendent d’un dels símbols del catalanisme en un partit com Ciutadans? “S’ha tergiversat la figura de Rafael Casanova i el que defensava”, justifica el candidat. El conseller en cap que va dirigir la defensa de Barcelona el 1714 va ser, diu, un bon polític i diplomàtic, racional i gens romàntic, però no el “mite nacionalista” que segons el seu partit el catalanisme ha construït sense base real. En tot cas, el descendent de Rafael Casanova evita aprofundir en la qüestió: “La meva decisió d’entrar en política no té res a veure amb això”. I què l’hi ha fet entrar? “Em sento europeu, crec s’ha posat massa l’accent en els aspectes identitaris i això no m’agrada. M’agrada la meva llengua, el català, però sense imposicions”. Continua llegint «Ciutadà marquès»

Mollerussa s’ha quedat sense saldo

Pensàvem que vivíem en un país de riquesa garantida per contracte i resulta que no, que tot això anava amb targeta de pre-pagament i ja ens comencem a quedar sense saldo. Ahir a la nit el ple de Mollerussa va rebutjar amb els vots de l’oposició (CiU i ERC) la petició d’un crèdit de 4,2 milions d’euros per poder fer front a les factures (hi ha rebuts de la llum sense pagar de fa un any) i tirar endavant un nou Pla de Sanejament econòmic i financer, el quart en set anys. Continua llegint «Mollerussa s’ha quedat sense saldo»