El crític literari Harold Bloom mostra en el seu famós Cànon Occidental una gran devoció pels personatges literaris que es transformen al llarg de l’obra moguts per serioses contradiccions internes i, sobretot, mostra una admiració gairebé religiosa per l’autor que més va fer patir a aquesta mena de personatges: William Shakespeare. Si Harold Bloom estigués al cas del drama -o tragèdia, o òpera bufa- de l’art sacre de la Franja de Ponent, el seu heroi seria sens dubte el bisbe Piris. Continua llegint «El bisbe Piris, cridat a capítol»
Mes: octubre de 2010
Microprostíbuls
Macroprostíbuls com el que acaben d’estrenar a la Jonquera aixequen un gran rebuig veïnal i institucional. Però serien tot un avenç a Lleida, vist el que passa al centre històric de la ciutat, on un nombre indeterminat de pisos privats de poc més de 50 metres quadrats es fan servir com a insalubres cases de barrets i on les dones sense papers exerceixen sense més garanties sanitàries i de seguretat que les que els “proporciona” el proxeneta de torn que vigila al portal i les explota econòmicament. Continua llegint «Microprostíbuls»
L’heroi torna a Sort
Sort va retre homenatge ahir a l’aviador nord-americà Charles Yeager. Al seu país és molt conegut: va ser el primer home que va viatjar més de pressa que la velocitat del so, en un enginy elaborat per la NACA, l’agència precursora de la NASA. Va ser el 14 d’octubre del 1947, justament ahir va fer 63 anys. Gràcies a aquella proesa, el general Yeager té una estàtua en una base naval nord-americana, han posat el seu nom a un aeroport de Virgínia, i la seva entrada a la Wikipedia anglosaxona és el doble de llarga que la de José Montilla i Artur Mas a la Viquipèdia catalana. Continua llegint «L’heroi torna a Sort»
L’aeroport a la picota, el Segarra-Garrigues intocable
Les crítiques de Felip Puig a la inversió feta a l’aeroport d’Alguaire m’han creat un gran interrogant: com és que ningú no s’atreveix amb la faraònica inversió del canal Segarra-Garrigues? Amb els diners del Segarra-Garrigues es podrien construir 15 aeroports com el d’Alguaire. En aquest any de sequera pressupostària, resulta que el Segarra-Garrigues s’endú el 40% de la inversió de l’Estat a les terres de Lleida, i també s’endú bona part del que la Generalitat destina a Ponent. El Segarra-Garrigues és la inversió més gran que ha fet la Generalitat els últims quatre anys, només per darrere de la línia 9 del metro. Continua llegint «L’aeroport a la picota, el Segarra-Garrigues intocable»