L’1×1 de la campanya lleidatana

Tots els candidats ja són a la dutxa. Dia de la reflexió. A Lleida el partit ha tingut algun moment de joc brut però en general l’àrbitre no ha hagut d’intervenir gaire. Sobre el terreny de joc s’han vist dos estils polítics oposats: el catenaccio conservador de CiU i el penjar pilotes  a l’àrea del PSC. En canvi, ERC i el PP han intentat jugar al contraatac i ICV s’ha passat el partit pujant i baixant per la banda. La banda esquerra, per suposat. Aquest és el meu personal 1 x 1 de la campanya lleidatana:

Albert Batalla (CiU)

Conservador. En el seu debut com a cap de llista de CiU ha jugat a no perdre. Ha intentat mantenir el control de la pilota amb un joc previsible però efectiu, deixant passar els minuts tot esperant el xiulet final. Cap improvisació, cap proposta espectacular, cap promesa fora de mida. Se n’ha ensortit adormint el joc, tot i que en algun moment de l’últim debat de campanya el seu marcador, Joaquim Llena, gairebé l’ha aconseguit treure de polleguera. És un jugador jove del planter convergent, si Artur Mas el sap administrar pot donar bons resultats en el futur.

Joaquim Llena (PSC)

Agressiu. Va començar massa fort i en el primer cara a cara amb Batalla es va endur una targeta groga per part de la premsa local. Després l’àrbitre li va perdonar la segona quan va anomenar “giliopollas” als jugadors de l’equip rival. La seva experiència i jerarquia sobre el terreny de joc l’han fet dominar el mig del camp, sobretot el mig del camp agrari, i encarar constantment l’àrae del rival, però el tancament de l’equip contrari l’ha dificultat les ocasions de gol.

Carmel Mòdol (ERC)

Esforçat. Ha treballat força, suplint les mancances del seu equip, que arribava molt tocat al matx. És un jugador més de construcció que no pas de jugades individuals, i ha aportat solidesa al joc del seu equip, tot i que sense espectacularitats ni concessions gratuïtes a la galeria. Incisiu, ha buscat forats tant a l’àrea de CiU com a la del PSC, i ha buscat en algun moment la confrontació amb el PP per tal de despertar al seu públic. Diumenge se sabrà si amb algun resultat. Ha intentat cobrir les bandes,  sobretot la dreta, per on entrava constantment Reagrupament, amb apel·lacions amb vot útil.

Dolors López (PP)

Disciplinada. Sense fer un joc brillant, ha seguit fil per randa amb les instruccions de l’entrenador i les directrius de campanya del PP. Era el seu debut en un partit d’aquestes característiques i això s’ha notat. Però no ha comès errors importants i marxa al vestuari amb un aprovat. Ha comès algunes faltes tècniques sobre immigració i llengua que han irritat als rivals, i ha tingut un joc més aviat simple i previsible en infraestructures i política agrària, però el seu públic no ha deixat de fer-li costat en cap moment.

Francesc Pané (ICV)

Elegant. Li agrada el joc de toc, lent, reflexiu, i en alguna ocasió ha donat l’efecte que jugava un partit diferent al de la resta. No ha creat perill a les àrees rivals i s’ha dedicat a tocar al mig del camp i a fer canvis de joc de banda a banda. No ha estat agressiu de cara al gol, però, igualment, els rivals li han reconegut una certa jerarquia i li han respectat els turmells, que ell deixava exposats en diverses ocasions.

Suplents

Els altres jugadors han tingut menys temps de joc mediàtic. Jaume Fernández (Reagrupament) ha aprofitat bé els minuts que li han donat, l’alcalde de Rosselló podria jugar perfectament de titular en un equip de primera divisió però ha preferit ser l’estrella local d’un equip format per exjugadors d’altres formacions amb aspiracions d’ascens i un cert ànim de revenja.  Xavier Segura (Solidaritat). Desaparegut. No se l’ha vist gaire en joc. El seu equip, ple de figures però a Barcelona, tampoc no li ha llançat gaires pilotes i Jaume Fernández li feia ombra a nivell local. Ángeles Ribes (Ciutadans). Desacomplexada. Quan l’han fet sortir a jugar als debats de candidats, ho ha fet tractant de tu a tu els rivals tot i la gran diferència a la classificació. El seu joc, massa simple i unidireccional al principi, sempre xutant al tema de la llengua i la identitat, ha guanyat alguns matisos durant la campanya en tractar temes d’agricultura i infraestructura. Però encara li falten minuts de joc.