Entrevista a Pau Castell, historiador
Nascut a Tremp fa 28 anys, ensenya història medieval a la Universitat de Barcelona, és investigador de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals i està enllestint la tesi doctoral sobre la bruixeria al Pirineu. Ha publicat aquest any el llibre Un judici a la terra dels bruixots. La cacera de bruixes a la Vall Fosca (1548) i la web http://vallfosca.antropologiavisual.net/ amb testimonis orals sobre el record de la bruixeria al Pallars.
Què en sap, de les bruixes?
He documentat prop de trenta judicis per bruixeria en només cent anys al Pallars, entre finals del segle XV i del XVI. És insòlit. Normalment a Catalunya hi havia judicis per bruixeria en episodis de crisi, de males collites, en anys de pesta. Se’ls atribuïa tots els mals. Però al Pallars no, els judicis són nombrosos i constants, és com si fos un fenomen autòcton. De fet, al Pirineu català tenim la primera prova documental de persecució legal de les bruixes de tot Europa.
La cacera va començar al Pallars?
En tot cas, hi ha la prova documentada més antiga. El 1424 el comte de Pallars va promulgar a les valls d’Àneu unes ordinacions on es legisla sobre un nou crim contra Déu i contra els homes que és la bruixeria. El document, en català, descriu una sèrie d’homes i dones que van de nit i juren fidelitat a un boc i maten els nens i donen metzines… És la primera vegada que apareix aquesta descripció de la bruixa a nivell europeu en un document legal.
Qui eren, aquestes dones?
En els judicis les acusades expliquen que són guaridores, que saben de remeis i d’herbes, que ajuden en els parts. També hi havia homes jutjats per bruixots, però el 80% eren dones. Eren gent que havia conservat coneixements curatius ancestrals i rituals pagans precristians i als quals la gent del poble recorria quan alguna persona o alguna bèstia es posava malalta. En un dels judicis, una d’elles relata una oració ritual per curar nens malalts, una oració que parla d’un llop que ronda les cases i que cal foragitar.
Per què les perseguien?
Som a la baixa edat mitjana, hi ha un canvi cultural, es va obrint pas el racionalisme, l’Església és forta i comença a lluitar contra les restes del paganisme a Europa. A més, es creen els estudis de medicina oficials. Tot això va creant un discurs contra els bruixots i les pràctiques paganes. Els predicadors van per tot Europa proclamant que són pràctiques del dimoni. A més, el resultat dels judicis hi ajudava: amb la tortura totes confessaven que sí, que s’entenien amb el diable, que feien encanteris malèfics. I acabaven a la forca. Era difícil sortir-ne viu.
Algun cas l’ha impressionat?
Un dels més interessants és el de Margarida Rugall, de la Coma de Mont-ros, a la vall Fosca. Casa Rugall encara existeix avui. A ella la van jutjar el 1548 i la van condemnar a morir. Un dia, fent recerca de camp a la vall Fosca, una dona em va explicar que sí, que coneixia la Vella Rugalla, i a més que l’havia tractat de jove i que era guaridora. Em va dir que de petits l’anaven a veure per aconseguir remeis perquè llavors no hi havia metge. Això sí, els pares els deien que no es deixessin tocar per la Rugalla. Es referia a una descendent de la Margarida Rugall que va viure en aquella casa a principi del segle XX. El record de la bruixeria s’ha mantingut ben viu.
(Publicat a El Punt Avui el 18 de juny de 2012)