Hi ha notícies que només s’haurien de difondre en horari nocturn i en versió codificada per evitar l’estupor de les ànimes delicades. Lectors sensibles, deixin de llegir ara que hi són a temps, perquè la cosa va d’aquests vuitanta-cinc consellers de CajaMadrid, ara Bankia, que es van cruspir ells solets quinze milions d’euros a través de targetes de crèdit que l’entitat posava a la seva lliure disposició: una mena de sobresou ocult lliure d’impostos que els permetia una orgia de mariscades, hotels i viatges a París amb la dona o la querida. Aquests consellers, nomenats per partits i sindicats, eren els que havien d’avalar cada any els informes de gestió que redactaven els que els havien donat les targetes, uns informes que donaven llum verd a operacions de crèdit monstruoses que permetien mantenir i multiplicar les desmesurades ba-canals d’obra pública de la comunitat autònoma suposadament més neoliberal de les espanyes. Pornografia pura.
A Catalunya no podem presumir gaire. L’únic que podem dir al nostre favor és que aquí, pel que es veu, la pornografia politicofinancera anava amb condó, amb el profilàctic DOGC cobrint de legalitat les envestides creditícies i urbanístiques amb què alcaldes i consellers disseminaven plusvàlues residencials i equipaments de disseny arreu del país. Consellers d’Agricultura convertits en constructors de les obres que ells havien adjudicat, un expresident irat amb diners sense declarar a Andorra i amb la família investigada amb fruïció per les clavegueres de l’Estat, teatres municipals d’òpera d’arquitectes internacionals que s’han de llogar per a batejos i casaments, i caixes d’estalvis arruïnades i sostingudes artificialment per l’Estat és l’herència que ens ha deixat la prodigiosa primera dècada del segle.
Ja es veurà què fan a Espanya amb els consellers de Bankia lubricats amb targeta gratuïta. Ja decidiran. A Catalunya, fóra bo que l’anomenada transició nacional ens portés a una nova etapa en què ningú no confongués l’eròtica del poder amb la pornografia de la impunitat.
(Publicat a El Punt Avui el 3 d’octubre del 2014 )
