Etiqueta: política

Arròs bullit

cellular-virus-wallpaperNo en som conscients però estem plens de virus. En un estudi realitzat aquest any a la Universitat de St. Louis, als Estats Units, van analitzar 102 persones sanes d’entre 18 i 40 anys i van trobar que el 92% d’elles tenien algun virus adormit dins del seu cos. En alguns individus van trobar fins a quinze virus diferents. Igual que passa amb els bacteris, hi ha una flora de virus que conviu dins la nostra anatomia, fent vida normal i pacífica dins de les vísceres i teixits, sense fer soroll ni enemistar-se amb ningú, deixant passar les hores i els dies tot esperant el moment en què algun misteriós rellotge interior l’obligui de sobte a sublevar-se.
L’estudi només va buscar virus en cinc zones del cos. Si n’haguessin buscat en altres parts dels individus, com per exemple a les emocions, n’haurien trobat molts més. Hi ha parelles que són felices durant dècades però a dins porten sense saber-ho el virus de la desconfiança, ingerit anys enrere de forma accidental a través d’un gest equívoc, d’una frase mal entesa, d’un somni incomplert. Es cova durant anys de forma silenciosa i pacífica entre els teixits i les vísceres que conformen les relacions humanes, esperant el moment oportú per fer aparèixer el dubte i la insatisfacció. Els virus també es transmeten a través de les paraules. Es fiquen a les novel·les, als poemes, als discursos, a les columnes de diari, i per allà es mouen, invisibles, saltant d’una frase a una altra, fins que un lector els llegeix i queda contagiat per sempre.
La política també és un hàbitat molt favorable per a ells. Hi fan niu a l’anatomia dels partits i es poden mantenir inactius però persistents durant anys i panys, invisibles entre càrrecs i discursos, amagats dins les vísceres dels aparells, fins que arriba el dia en què algun misteriós rellotge interior els activa. Si algun biòleg analitzés al laboratori les conferències d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras, hi trobaria uns quants virus. Entre ells el de la desconfiança, silenciat els darrers dos anys, esclatant justament en el moment culminant de l’anomenat procés. Ai, senyor. Ara manta, repòs i arròs bullit.

(Publicat a El Punt Avui el 5 de desembre de 2014)

Regidors que escombren

Javi Bergua i Judith Montero, alcalde i regidora de CDF al Pont de MontanyanaRegidors que escombren carrers i alcaldes que reparen l’enllumenat. Aquesta és la realitat del Pont de Montanyana, un petit poble de la Franja de Ponent que ara fa un any va ser notícia perquè Convergència Democràtica de la Franja (CDF) hi va assolir la seva primera alcaldia.

L’experiència d’aquest primer any ha estat complicada, però no pas perquè la primera alcaldia d’un partit catalanista hagi provocat cap incendi polític a Aragó contra aquest ajuntament ribagorçà. D’això, l’alcalde Javi Bergua no en té cap queixa: “Al principi sí que em molestava una mica, a Osca i a Saragossa sempre ens deien que no a tot i em pensava que era per les sigles. Després, vaig veure que la resta reben exactament el mateix tracte que nosaltres: no hi ha res per a ningú.”

Ara fa un any, l’alcalde i les dues regidores de CDF s’havien proposat reptes com ara aconseguir que el riu Noguera Ribagorçana torni a portar l’aigua que la central hidroelèctrica d’Endesa els va prendre fa mig segle, i aturar la línia de molt alta tensió (MAT) de Ponent. Però, en lloc d’això, s’han dedicat a fer números i a aconseguir un pla de viabilitat que els permet pagar les factures pendents. I res més. “No hi havia diners ni per mantenir l’agutzil, i ens ho hem de fer tot nosaltres mateixos.”

I així ho fan, i sense cobrar. Bergua s’ha dedicat a fer reparacions d’enllumenat i canonades, i també ha estat l’encarregat de treure les escombraries de les instal·lacions municipals. Ara mateix no ho pot fer perquè ha anat a França tres mesos a treballar: “Cal garantir també la supervivència familiar”, explica. Les dues regidores de CDF aprofiten les hores lliures per fer tasques administratives al consistori i la del PP, a més d’assistenta social, també passa l’escombra a la plaça del poble i els carrers.

Del partit, hi mantenen la simpatia (no són militants), especialment cap a la feina de l’eurodiputat Ramon Tremosa, amb orígens a la Ribagorça, tot i que Bergua lamenta que en algun moment podria haver rebut més suport del partit que mana a Catalunya: va reclamar que alguns dels autocars de la Generalitat que van de Vielha a Barcelona fessin parada al poble, perquè els estudiants de Pont els aprofitessin, però no ho va aconseguir. Això sí, malgrat les dificultats han aconseguit clausurar un abocador il·legal (l’alcalde i altres veïns es van passar quinze dies traient la runa amb les seves furgonetes), que Endesa enviï uns directius al poble per veure el riu i començar a parlar-ne, i que, després de cinquanta anys d’haver-se perdut l’antiga mostra ramadera, el poble torni a tenir fira per primavera. “Jo no hi creia, però les regidores ho veien molt clar; hi han treballat molt, i ho hem aconseguit”, diu Bergua, amb un orgull d’alcalde que no es mesura ni amb cotxes oficials ni amb partides d’assessors.

(Publicat a El Punt Avui el 24 de maig del 2012)