Supermercats sostenibles

La crisi actual es manifesta en moltes petites coses. Una d’elles, probablement una de les més colpidores, és veure el creixent nombre de persones que esperen el tancament dels supermercats per veure si poden aconseguir productes que, per qüestions de dates de caducitat, s’han de llençar.  En molts casos els protocols empresarials obliguen a llençar-lo directament al contenidor, impedint que els treballadors el puguin lliurar directament als necessitats. I fins i tot, tal i com vam veure recentment en un reportatge a TV3, un important grup de distribució francès obligava a la “desnaturalització” dels productes aplicant-los lleixiu.

Tot i que aquestes situacions fan molt mal d’ulls, reconec que no és fàcil trobar una solució a aquest problema. Per una banda tenim uns supermercats que es troben amb grans quantitats de productes que indefectiblement acaben llençant-se. Molts fabricants decideixen curar-se en salut fixant dates de caducitat que minimitzin o eliminin el risc de què un producte estigui en bones condicions. I els clients practiquen una cosa molt raonable: si hi ha dos productes al prestatge, indefectiblement agafarem aquell que tingui una data de caducitat més llarga. Qui de nosaltres no ha fet això?

Ara bé, també hi ha supermercats que fan bé la seva feina. Per exemple, als supermercats Bonpreu-Esclat és costum vendre a 1 o 2 euros peces de carn que tenen una data molt propera de caducitat. També ho solen fer amb altres productes, com són les bosses d’amanides (un altre candidat a anar al contenidor). La mesura és encertada: per una banda facilita que clients amb pocs recursos econòmics puguin aconseguir menjar en òptimes condicions d’una manera digna; i per una altra banda evita veure la trista imatge de carretons plens de menjar camí del contenidor.

Em consta que alguna altra cadena de supermercats, com és el cas de Lidl, aplica pràctiques similars, rebaixant el preu un 30% si la data de caducitat és molt propera. Coneixeu algun cas similar? Us animo a què deixeu un comentari i així podem crear una llista de “supermercats sostenibles”.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de comerç, consum, crisi, empreses, societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.