Font: Viquipedia
El Parc Güell és sense cap mena de dubte una de les principals atraccions turístiques de Catalunya. Es parla de què aproximadament 4 milions de persones el visiten anualment, i de què un 85% d’aquests són turistes. Sospito que pocs són els turistes que abandonen Barcelona sense haver-lo anat a veure. La popularitat del parc no només s’explica per l’arquitectura gaudiniana, les vistes o la seva relativa proximitat al centre de Barcelona, sinó perquè es tracta d’una de les poques atraccions turístiques importants lliures d’entrada.
Però la massificació té un preu. O millor dit, en té dos. Un és el preu directe que paguen els contribuents barcelonins per haver de costejar aquest excés de pressió humana, i que es tradueix en majors necessitats de manteniment, neteja i seguretat. L’altre preu és l’indirecte: molts barcelonins fa anys que no trepitgen el parc a causa de les aglomeracions i també es troben amb uns mitjans de transport incapaços d’absorvir la demanda extra (com relatava l’Andreu Orte en una entrada recent).
Davant d’aquests problemes s’ha parlat de la conveniència de limitar l’accés al parc. Això pot fer-se via un sistema de preus, fixant una entrada, bé via un sistema de racionament (haver de demanar hora per poder-lo visitar). Com no pot ser d’una altra manera, jo em decanto clarament pel primer mecanisme, ja que en el segon cas els contribuents acabaran pagant encara més una factura que no els pertoca ben bé.
L’únic problema que es planteja és el fet de què tancant el parc i cobrant entrada els veïns de la zona més immediata en sortiran perjudicats. Això seria així si la decisió afectés a tot el parc, però la intenció és que això només passi a la zona monumental (és a dir, on està l’obra gaudiniana), deixant la resta com a parc normal. D’aquesta manera els veïns podran continuar podent fent ús del parc alhora que pagar una entrada farà baixar l’accés a la zona monumental a límits més raonables, a més de contribuir a compensar els costos que suposa gestionar un espai d’aquestes característiques.
S’atrevirà el nou alcalde a fer-ho?