Després de setmanes de negociacions, i també de força incertesa, sembla que l’aeroport de Girona- Costa Brava continuarà comptant amb una base de Ryanair. La contrapartida és l’aportació anual de 7,5 milions d’euros a repartir entre administracions i agents privats.
Molt o poc? Depèn. Jo personalment preferiria que no cap aerolínia rebés aportacions, especialment si bona part d’elles provenen de l’erari públic, i van dirigides a una companyia no precisament exemplar amb la cura del dret dels consumidors. Però també és veritat, i així s’ha de reconèixer, que gràcies a Ryanair s’ha generat un important negoci turístic que difícilment s’hauria captat amb d’altres alternatives. Si la suma dels guanys obtinguts supera la xifra de l’aportació, benvinguda sigui aquesta.
Ara bé, tinc dubtes de què realment el benefici addicional sigui superior a aquesta màgica xifra. En primer lloc, perquè bona part de la clientela que passa per l’aeroport arriba i marxa de Barcelona. Fa uns anys la Cambra de Comerç de Girona encarregà un estudi on es posava de manifest que les comarques gironines únicament captaven una petita fracció del turisme que passava per l’aeroport. Molt probablement aquesta situació ja està canviant des de que Ryanair vola a Barcelona, però fins i tot en aquesta situació potser estem parlant d’un volum de mig milió de turistes. En segon lloc, perquè bona part d’aquest trànsit ja era captat per altres vies (per exemple via aeroport del Prat) i per tant, la correspondència turistes – beneficis no és tan immediata.
Un altre tema a tenir en compte és com es finançarà aquesta aportació. En el passat, amb unes xifres més reduïdes, s’havia arribat a un cert equilibri entre aportació pública i privada. Ara tot apunta a què serà el sector públic qui hagi de finançar majoritàriament l’operació, especialment després de què s’hagi eliminat l’obligatorietat d’afiliació a les Cambres de Comerç, i per tant aquesta institució pugui veure’s obligada a retirar les aportacions que venia fent. Això no seria desitjable, ja que podria existir la temptació a exagerar els beneficis de mantenir la presència d’aquesta aerolínia per part dels actors privats, quan en realitat els costos poden ser superiors als beneficis. Així mateix, la subvenció pública pot arribar a generar conseqüències insesitjables, com la d’acabar subvencionant les escapades de cap de setmana de ciutadans catalans que no tenen massa problemes de butxaca.
Amb independència de tot això, caldria que la nova administració fes dues coses: la primera, no lligar-se les mans massa temps i estudiar com evoluciona el trànsit a Girona un cop Ryanair ja aterra al Prat. La segona, cercar vols alternatius per a Girona (i també per a Reus), que evitin una dependència excessiva de l’aerolínia irlandesa.