Taxes d'atur per a Catalunya i Espanya
En unes recents declaracions, el flamant conseller d’Empresa i Ocupació va posar-se com a compromís personal la reducció a la meitat de la taxa d’atur durant aquesta legislatura. Factible o utopia?
Malauradament crec que serà un objectiu difícil d’assolir si no canvien unes quantes coses que escapen al control del govern català. Si ens fixem en l’evolució de la taxa d’atur (en aquest cas hem agafat l’Enquesta de Població Activa com a referència) i la comparem amb la mitjana espanyola, podem apreciar com existeix una correlació gairebé perfecta, estant la taxa d’atur catalana entre 2 i 3 punts per sota de la mitjana espanyola. Únicament en la primera fase de a crisi al 2008, la taxa catalana s’apropà a l’espanyola, degut a la forta destrucció d’ocupació al sector industrial, el qual té una major presència a Catalunya.
Aquesta correlació no és casual. Es deu sobretot a factors institucionals comuns al conjunt de l’estat espanyol. Catalunya, per exemple, no té competències per modificar els tipus de contracte, o per alterar la quantia i durada dels subsidis de desocupació. Això implica que només es pugui jugar amb eines menors, com el paper que pot jugar el Servei d’Ocupació de Catalunya o determinades polítiques de foment de l’activitat emprenedora.
En altres paraules, és possible que l’actuació de la conselleria en aquests ambits pugui reduir en dos o tres punts la taxa d’atur, cosa que ja serà laudable. Però la reducció més forta vindrà per dues bandes: la primera, una reforma profunda del mercat de treball a nivell estatal que permeti abandonar la persistència de les altes taxes d’atur i la dualització del mercat; la segona, la millora de l’economia mundial, i en especial europea, el que es traduirà en una millora del sector exterior (les nostres empreses vendran més a l’exterior i els turistes estrangers vindran més i gastaran més a casa nostra).
Molt probablement el Conseller Mena ja té en compte que la millora del sector exterior serà un fet, i que això contribuirà a reduir la taxa d’atur en un context d’atonia de la demanda interna. La clau doncs serà l’element institucional. I veient com han anat els darrers temps, jo no confiaria massa en una millora radical en aquest apartat. Tant de bo m’equivoqui!