El ministre Fernández Bermejo va sortir aclamat pels seus ahir al Congrés a crits de “torero, torero”. La política espanyola ja té aquests actes d’alter ego del poder, perquè és clar, el tenen i el poden escenificar. Tot el contrari del que ens passa a nosaltres. Aquest ministre de Justícia que ara s’ha de descobert que va anar de cacera sense llicència sona ja a caspós. Com si fos un gag de les pel·lícules de Torrente o com si el franquisme encara hagués deixat els tics festius del caudillo. Tot aquest capítol Bermejo és patètic per massa coses que em venen ràpid al cap: la crisi econòmica que camufla el govern per pur interès, la cacera conjunta amb Garzón quan pocs dies després s’havia d’atacar el PP i l’afegit de la vaga històrica de jutges. En un moment delicat com aquest, un ministre de pes al govern actua amb arrels primitives i encara se l’intenta defensar. Mentrestant, aquí el president del Parlament és “condemnat” pel cas dels accessoris al cotxe oficial i en patim ràpid les conseqüències. Començant per autoflagelar-nos, que en som uns experts. I és que ja en tenim la pell morta, però mentre aquí sucumbim fàcilment, a 600 quilòmetres utilitzen la maquinària del poder de l’Estat per defensar ridículs històrics.

Música / Ayo Technology # Milow