Una temporada més, els equips anglesos més potents han arribat a les semifinals de la Lliga de Campions. Són tres de quatre, a banda del Barça: Arsenal, Chelsea i Manchester United. I el Liverpool, a les portes. Una demostració més de la consolidació d’unes estructures de club modernes, ben enfocades i que han sabut captar inversors milionaris amb la finalitat de rendibilitzar els clubs. Aquests equips anglesos semblen ja entitats paralel·les a l’NBA, amb una gestió i un màrqueting que va molt més enllà del procés futbolístic de comprar i vendre jugadors i la venda d’entrades i samarretes. I estan un pas molt endavant de, per exemple, les estructures dels clubs espanyols, que es troben estancades a través de nuclis familiars que ara, fins i tot, ho tenen molt més difícil a causa de la crisi.

Aquí encara no s’entendria que uns inversors nord-americans o russos compressin l’Espanyol, el València, el Betis o el Mallorca, quan són clubs que tenen moltes dificultats per subsistir. I a més d’atraure aquests grans capitals estrangers, els club anglesos saben mantenir l’esperit i l’orgull. Tal com ahir va demostrar el Liverpool, que amb emoció va recordar al mateix estadi d’Anfield la tragèdia de les 96 persones que van perdre la vida fa 20 anys a Hillsborough. És tot un concepte d’empresa moderna la que ha fer reviure la Premier, amb l’excel·lència d’aquests clubs, però amb l’atractiu d’una lliga molt competitiva. I si a més, es manté la tradició i l’emotivitat, ja encaixa la gran fórmula.

Música / Fields of Anfield Road # Liverpool Players & Various Artists