L’exemple de Guardans

La polèmica d’Ignasi Guardans a Convergència mostrava tots els indicis de què no acabaria bé, tal com finalment així ha estat. CDC va resoldre molt malment el canvi de candidat per a les europees del 7 de juny i les especulacions fins a última hora van provocar la rabieta final del cap de llista de les dues últimes legislatures (amb web propi). El nom a l’ombra que circulava era el d’Alfons López Tena, una vegada va sortir del CGPJ, i Guardans n’era conscient, però tot i el seu malestar intern no badava boca perquè encara confiava en repetir un mandat més. Però Mas va voler arriscar i va apostar per Ramon Tremosa. Guardans, polític de caràcter i home que sempre s’ha sentit poc valorat a CDC, ha acabat per fer el salt polític i jugar fort: acceptar una proposta del govern de Zapatero per dirigit l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA), en substitució de Fernando Lara. Més llenya al foc i, a més, fent costat a una polèmica nova ministra.

Ara el seu fitxatge es pot analitzar com un encert de Zapatero per desestabilitzar CDC, però CDC també en pot treure rendiment per evidenciar públicament quina és la personalitat política de Guardans i tancar el capítol del seu final de trajecte a Brussel·les i gairebé al propi partit. Però, en el fons, a banda dels interessos en joc, no deixa de ser una evidència més de com s’ha professionalitzat la política en les dues últimes dècades i de com es poden vendre les idees, els valors, les conviccions i els compromisos a canvi de qualsevol càrrec ben remunerat. Guardans s’ha equivocat una vegada més, però és un “monstre” més dels que crea el propi sistema.

Música / How Many Times # Ayo