Arxiu de la categoria: Humor

L’exemple de Guardans

La polèmica d’Ignasi Guardans a Convergència mostrava tots els indicis de què no acabaria bé, tal com finalment així ha estat. CDC va resoldre molt malment el canvi de candidat per a les europees del 7 de juny i les especulacions fins a última hora van provocar la rabieta final del cap de llista de les dues últimes legislatures (amb web propi). El nom a l’ombra que circulava era el d’Alfons López Tena, una vegada va sortir del CGPJ, i Guardans n’era conscient, però tot i el seu malestar intern no badava boca perquè encara confiava en repetir un mandat més. Però Mas va voler arriscar i va apostar per Ramon Tremosa. Guardans, polític de caràcter i home que sempre s’ha sentit poc valorat a CDC, ha acabat per fer el salt polític i jugar fort: acceptar una proposta del govern de Zapatero per dirigit l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA), en substitució de Fernando Lara. Més llenya al foc i, a més, fent costat a una polèmica nova ministra.

Ara el seu fitxatge es pot analitzar com un encert de Zapatero per desestabilitzar CDC, però CDC també en pot treure rendiment per evidenciar públicament quina és la personalitat política de Guardans i tancar el capítol del seu final de trajecte a Brussel·les i gairebé al propi partit. Però, en el fons, a banda dels interessos en joc, no deixa de ser una evidència més de com s’ha professionalitzat la política en les dues últimes dècades i de com es poden vendre les idees, els valors, les conviccions i els compromisos a canvi de qualsevol càrrec ben remunerat. Guardans s’ha equivocat una vegada més, però és un “monstre” més dels que crea el propi sistema.

Música / How Many Times # Ayo

Et trobarem a faltar Pepe

No és un bon moment per a la ironia del còmics per culpa d’aquesta crisi econòmica progressiva, però en la il·lusió dels artistes sempre existeix l’ingredient de rebel·lar-se contra una societat rutinària i acomodada (primera i segona part del vídeo). Pepe Rubianes n’era un exemple. Era un mestre de l’anàlisi quotidià però també sabia ser punyent amb aquells que més s’ho mereixien, com ara els governants i la monarquia. Avui ens ha deixat i ha baixat el tel·ló de la seva vida, i ho ha fet quan més falta feia, sobretot, per dibuixar-nos aquell somriure que mentre el veiem actuar dalt de l’escenari tots suposo que hem pensat la seva àcida paròdia en la nostra vida real, però que no ens hem atrevit a dir. Per això, ens evadia de la realitat i ens permetia saber que teníem un altaveu real. Fins i tot, encara que en ocasions no ens agradés el seu to burlesc Pepe Rubianes era una persona que tenia aquell plus per caure’ns bé. I precisament a la nostra terra, tot i el bon moment del teatre català, d’humoristes que omplen teatres no en tenim massa. I l’humor tampoc és el nostre punt fort. Per tot això, el llegat que ens deixa Pepe Rubianes encara té un doble mèrit.