Em va agradar anar a veure ahir l’obra “El hilo rojo”, al Teatre de Salt. Va ser una representació a través de les vivències d’uns animals sobre el procés real d’adopció de les persones. Amb senzillesa però amb molt respecte, l’obra es basa en una llegenda anònima d’origen xinès, que argumenta que entre dues persones que estan destinades a tenir un llaç afectiu existeix un fil vermell, que ve amb elles des del seu naixement. El fil vermell és la metàfora del procés de l’adopció, com si es tractés dels vincles imaginaris, però al mateix temps reals, que s’estableixen entre els pares adoptants i el fill que els espera en un altre punt de món. Per això, moltes famílies es van sentir identificades amb l’argument de l’obra i van veure representat el seu procés personal en algun moment de la representació. Encara que s’escenifiquen diferents estats d’ànim, les petites dosi d’emoció també es deixen entreveure en el procés personal del públic que ahir va omplir el teatre. Per això, el fil vermell que al final de l’obra els actors posen a grans i petits al canell té un significat especial: com la mateixa representació. Evoca moments, il·lusions, esperances, somnis… el nexe màgic de la vida entre pares i fills que formen una família.

Música / Running To Stand Still # U2