Com ja va fer amb el “cas Figo“, Florentino Pérez ha tornat al Real Madrid fent una ostentació de milions i al mateix temps ha rebut la benedicció dels poders fàctics de Madrid i espanyols. En temps de crisi econòmica, un dels empresaris de referència de l’Estat, ha entrat al club blanc per “salvar-lo”. I ha decidit reinventar la fórmula de l’any 2000 amb la casualitat de dos davanters portuguesos: fa nou anys va fitxar Figo del Barça (ara s’ha quedat amb les ganes de Messi) i aquesta vegada ha triat Cristiano Ronaldo, el considerat el millor jugador del món. Però són 96 milions d’euros en el traspàs més milionari de la història del futbol. I al mateix temps, el president del Madrid rebenta el mercat per fitxar els millors i puja el llistó de la inflació, quan precisament ja està a límits que els clubs no poden resistir i la majoria tenen greus problemes per sobreviure al desgast de la competitivitat.

El més preocupant és qui pagarà aquest fitxatge i els que vindran com Kaká, Villa i algun més. Potser seran 300 milions i serà l’evidència de què un president d’un club de futbol pot arribar a cometre una obstentació indignant en el món de l’esport per molt que digui que Cristiano Ronaldo serà rendible per al club blanc. De la cultura del pelotazo del mandat del 2000 al 2006, amb la gran complicitat del PP, ara s’ha passat a la del mite del Rei Mides en temps de crisi i quan governa el PSOE a l’Estat. La societat necessita uns altres valors i l’esport, també. I el Barça, mentrestant, actuant bé i esperant el seu moment després d’un triplet històric que té molt més mèrit que els 300 milions junts.

Música / Said it All # Take That