Tres dies i tres debats entre candidats: Vidreres, Santa Cristina d’Aro i Figueres. Tres jornades que han servit per anar prenent consciència de la crisi i de com està afectant a la política municipal. La primera gran sensació és de poques esperances, la segona de manca d’estímuls i la segona, de l’inici de l’era de retallades dràstiques en  els pressupostos dels ajuntaments. Per tant, de millores per als ciutadans més enllà de les quotidianes, ben poques. Així és que el reptes per als propers quatre anys passen per tenir l’objectiu de no “caure” més. Amb l’interrogant de com un consistori pot fer front al seu pressupost anual i al mateix temps compleix amb les necessitats mínimes dels seus habitants. Tanta retallada alarma i diria que, especialment, als funcionaris. Però aquest panorama no és úinic sinó general.

En el fons, els programes també han d’estar per marcar objectius i viure de les realitats i afrontar que perquè una societat progressi, per petita que sigui, necessita que l’economia li vagi bé. I ara no és el cas. I no es divisa un panorama d’esperança per remuntar el vol, amb l’evidència que la bombolla immobiliària ha fet massa mal. Per molt que quedi bé ara parlar d’economia sostenible, participació ciutadana, optimització dels recursos, administració 2.0 i prioritats comercials. Per tant, tants somriues en els cartells electorals no fan justícia a la realitat que s’aventura. Temps difícils.

Friedrich Durrenmatt: “El món no ha canviat per la política sinó per la tècnica.”