Arxiu mensual: juliol de 2011

“Thank You & Goodbye” Murdoch

[Youtube]H3SfSBjo7YE[/Youtube]

Un dels magnats de referència del món com és Rupert Murdoch ha ofert una de les imatges més decadents aquests dies (un bon resum a BBCMundo). Per molt imperi periodístic que tingui i per molt que sigui un model a desitjar per a molts grans empresaris de la comunicació, la compareixença davant d’una comissió del Parlament britànic posa en evidència que hi ha un model de periodisme sense escrúpols i sensacionalista que trenca els fonaments del que haurien de ser els principis periodístics. Ja no es tracta del famós off the record convertit en notícia sinó concentrar informació per tenir poder i convertir un diari sensacionalista com The News of the world en una eina maquiavèl·lica.

Les imatges d’ahir per l’intent d’agressió i la declaració de Murdoch al costat del seu fill James parlen soles. És indefensable que un magnat com ell es defensi declarant que no sabia res de les escoltes telefòniques, malgrat va admetre sentir-se “avergonyit”. Està tenint el final que mereix aquest cas: un imperi mediàtic contra les cordes i un magnat víctima de les seves pròpies ànsies de poder, influència i riquesa. El diari s’ha acomiadat dels lectors amb un Thank You & Goodbye, que seria com dir-li Thank You & Goodbye Murdoch!

Albert Camus: “Una premsa lliure pot ser bona o dolenta, però sense llibertat, la premsa mai serà una altra cosa que dolenta.”

50 anys d’Òmnium, mig segle d’una necessitat

[Youtube]cOJEqdPVzMk[/Youtube]

Catalunya ha necessitat i necessita una entitat com Òmnium, que just avui compleix 50 anys. Felicitats! I enhorabona a tots els qui han contribuït per arribar a aquesta xifra. No ha estat un camí fàcil perquè aquest trajecte és d’espines i reivindicacions, de reclams i enveges, d’ànsies i frens. Però Òmnium sempre hi ha estat; per això ha arribat als 25.000 socis. Són molts i també podrien ser més. Però s’avança! La d’aquesta nit és la commemoració d’una causa que va néixer el 1961 com si fos una petita administració catalana alternativa, per fer de segona administració: mantenir la llengua i la cultura catalana. I el “país”.

Mig segle després, els temps han canviat per sort nostra, som a la democràcia, s’ha complert 35 anys de la mort del dictador, però Catalunya continua amb el mateix desig en l’imaginari de la independència.  I això té un preu. I és car, molt car. Perquè indepedència és una paraula que massa sovint inquieta, molesta, avorreix i es fa pesada. Però l’autodeterminació és un objectiu que està per damunt dels partits polítics que, de tant dividits, ja han demostrat que el 10-J de 2010 no ha tingut la força que va evidenciar. Però Òmnium va saber liderar aquella gran manifestació per demostrar també la seva vigència, actualitat, força i pes en el territori.

I mirant l’horitzó, Catalunya continua necessitant Òmnium. Que sigui valenta, agossarada i amb seny. I si després de tant desig, mai s’arriba a la independència, que la realitat faci que continuem necessitant aquesta entitat. Ja no serà pel país, perquè el tindrem, però si per continuar estirant del territori a través de sumar esforços i complicitats. De falta, en farà! Per tant, gràcies i enhorabona Òmnium. I llarga vida als 25.000 “òmniums”!

Friedrich Nietzsche: “Ser independent és una cosa d’una petita minoria, és el privilegi dels forts.”

Escola Internacional del Camp: la nova educació

[Youtube]wAXzuO0YZfU[/Youtube]

Si no t’agrada el model educatiu actual, què fas per canviar-lo? Només critiques o et comences a moure per canviar-lo? A través d’aquestes preguntes i reflexions va néixer la idea de l’Escola Internacional del Camp, una escola privada que és a punt de construir-se a Salou i començar les classes a partir del curs 2012-2013. Un centre privat ideat pel doctor Gabriel Ferraté que, a través de l’Institut Cerdà, van començar a planificar què era necessari a la demarcació de Tarragona i que pogués cobrir una mancança del territori. Després de la fase de consulta amb els referents de la zona, es va analitzar que seria necessària una escola que potenciés els idiomes, tingués esperit internacional -com les que hi ha a les grans ciutats- i al mateix temps adaptés l’educació de present i futur al segle XXI.

Canvi de paradigma, canvi de sistema. Amb una idea d’una educació més digital, interactiva, participativa i global. El model pedagògic que ha ideat Ferraté (anomenat Sòcrates Educa) i que planifica Claudi Fuster -autor de La volta a l’escola en vuitanta mons– té quatre grans eixos: els idiomes; les TIC; el compromís amb la societat; i la sostenibilitat. O sigui, potenciar un model que aposti per fer sortir els alumnes de l’aula -necessari- i  fer-los viure més la realitat del seu entorn. La idea ja ha rebut els ajuts de patrocinadors, el suport de l’Ajuntament de Salou i les crítiques positives de professors. A més, l’Institut Cerdà becarà alguns estudiants. Aquest repte, me l’explicava divendres amb molta il·lusió Josep Maria Oliveras, un dels actius de l’institut, saltenc il·lustre i admirador del Doctor Ferraté de la seva vinculació a la UOC. En temps de crisi, també neixen reptes interessants gràcies a una de les grans ments pensants d’aquest país.

Benjamin Franklin: “Digues-m’ho i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc.”