És indignant veure el tractament que alguns programes de televisió han fet del cas de la mort de la jove sevillana Marta Del Castillo. És quan el codi ètic periodístic desapareix per treure’n el màxim rendiment dels índex d’audiència, que és el gran objectiu de qualsevol presentador. Aquests espais que es basen en el directe tenen un format que els permet jugar amb tot allò que està passant de manera distesa, però quan surten dels guions dels reportatges habituals és quan més errors cometen. Acostumats a parlar de gastronomia, indrets curiosos, la vida dels famosos o els clàssics vividors de la premsa del cor funcionen com a entreteniment. Però quan passen casos com els de la jove andalusa tenen la notícia perfecte perquè és la polèmica real que moltes vegades han de fomentar de manera intencionada. I no és el mateix. I fomenten el periodisme sensacionalista, oblidant-se del rigor professional i pensant en garantir puntes de l’index d’audiència que els permeti recordar que ho van fer molt bé. Caldria un debat a fons, amb la implicació de la justícia, sobre què poden fer aquests tipus de programes i ser valents amb els plantejaments dels interessos de la mateixes cadenes. El circ mediàtic és aplastant i contrasta amb la indefensió que poden patir els familiars i l’entorn de la víctima, sense cap tipus de protecció ni dret a la vida privada.

Música / I try # Macy Gray