El president del BBVA, Francisco González, va passar ahir a l’atac en el seu balanç del panorama econòmic actual. Especialment, pel que respecte el sector bancari. S’espera un estiu molt mogut per a les caixes espanyoles amb vista als canvis que s’intueixen per a la tardor. Més fusions-concentracions a curt termini al marge de les conseqüències que pugui tenir: Tant previsiblement positives, amb entitats que seran molt més potents i competitives; com negatives, tancaments d’oficines i, per tant, prejubilacions i possibles ERO.

I González va ser clar i contundent amb la reforma que cal aplicar i que ha quedat mig camí, amb crítiques al govern espanyol per la manca d’instruments per dur a terme la reestructuració amb més rapidesa. Si es compara amb els grans potències té raó: els països capdavanters de la UE ja fa dos anys que han complert amb els deures. Per això, va insistir que cal finalitzar ràpidament el seu procés de sanejament, identificar les entitats més dèbils, intervenir-les i subhastar-les en funció de les condicions del mercat, assegurant l’entrada de gestió i capital privats solvents.

Tot aquest nou procés tindrà un cost i està per veure quin paper predominant poden tenir les més grans: la Caixa, el Banco Santander i el BBVA. En el nou escenari, encara seran més grans. I després, què passarà amb tota la resta, amb el Sabadell, Unimm, el Popular, Bankia, la Kutxa, la CAM, Banco Pastor, Caixa Galicia, Ibercaja… Molts noms de present i pocs noms de futur.

Adam Smith: “Mai guardis tots els teus diners en el país on vius, perquè pot passar alguna cosa. I generalment, passa.”