Arxiu d'etiquetes: Caixes

Quins bancs guanyaran la partida?

El president del BBVA, Francisco González, va passar ahir a l’atac en el seu balanç del panorama econòmic actual. Especialment, pel que respecte el sector bancari. S’espera un estiu molt mogut per a les caixes espanyoles amb vista als canvis que s’intueixen per a la tardor. Més fusions-concentracions a curt termini al marge de les conseqüències que pugui tenir: Tant previsiblement positives, amb entitats que seran molt més potents i competitives; com negatives, tancaments d’oficines i, per tant, prejubilacions i possibles ERO.

I González va ser clar i contundent amb la reforma que cal aplicar i que ha quedat mig camí, amb crítiques al govern espanyol per la manca d’instruments per dur a terme la reestructuració amb més rapidesa. Si es compara amb els grans potències té raó: els països capdavanters de la UE ja fa dos anys que han complert amb els deures. Per això, va insistir que cal finalitzar ràpidament el seu procés de sanejament, identificar les entitats més dèbils, intervenir-les i subhastar-les en funció de les condicions del mercat, assegurant l’entrada de gestió i capital privats solvents.

Tot aquest nou procés tindrà un cost i està per veure quin paper predominant poden tenir les més grans: la Caixa, el Banco Santander i el BBVA. En el nou escenari, encara seran més grans. I després, què passarà amb tota la resta, amb el Sabadell, Unimm, el Popular, Bankia, la Kutxa, la CAM, Banco Pastor, Caixa Galicia, Ibercaja… Molts noms de present i pocs noms de futur.

Adam Smith: “Mai guardis tots els teus diners en el país on vius, perquè pot passar alguna cosa. I generalment, passa.”

“Bancarització”

Després de tres anys de crisi, les caixes d’estalvi catalanes i espanyoles veuen com s’acaba el seu model de negoci i s’han de convertir en bancs degut a l’obligació que imposa el govern espanyol a través del nou ordre financer europeu. Era una metamorfosi previsible després del constant soroll de fons del trencament del statuo quo, encara que tot aquest procés costi molt i molt milions a l’executiu de Zapatero, que el 3 de febrer haurà de reverenciar Merkel en la seva visita a Madrid. I no són temps com per permetre experiments abans que arribi l’hora de la veritat: el naixement de grans gegants financers que puguin competir a escala global. Perquè el que s’ha fet fins ara no és res més que un avanç del que realment ens espera: pocs bancs, menys oficines i molts menys treballadors. A l’estil germànic. Però tot aquest canvi fa necessari que també es tingui un procés que sigui entenedor per als ciutadans i, especialment, a les pimes que sempre han complert i ara paguen massa cara aquest retrocés. Personalment, tinc la sensació de sentir-me desconcertat i acabo per pensar que el poder financer català acabarà integrat a mans de La Caixa i Banc Sabadell.

Quan acabi aquest procés s’haurà posat fi també a l’auca del comerciant català, que anava estalviant amb mentalitat de formiga, per acabar posant els diners a La Caixa, i mentrestant anava esperant el relleu generacional. Un segle després, també tindrem un altre gran canvi: és l’hora dels bancs digitals i impersonals; de les famoses cartilles passarem als mòbils.

Oliver Wendell Holmes: “No posis el teu interès en els diners, però posa els teus diners a interès”