Caixa Girona ha anunciat la fusió amb Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu i es consolida la unió de les caixes catalanes de l’àmbit més territorial. Quan va iniciar el procés de fusions ja es donava per fet l’acord entre les tres caixes de les diputacions amb Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Girona. Lògic. Però al final s’ha canviat d’estratègia perquè, també amb lògica, l’entitat gironina volia tenir més presència que no en la primera alternativa i al mateix temps mantenir la identitat. O sigui, veu i vot d’igual a igual en el consell d’administració resultant de la tercera caixa catalana i la vuitena espanyola, amb uns actius d’uns 35.000 milions d’euros.

Amb l’acord, les caixes catalanes s’uneixen i s’aprimaran en nombre d’oficines i personal. En el fons, es va redefinint un procés, tal com volia el govern de Rodríguez Zapatero, de menys caixes en el panorama espanyol i la visió de començar a comparar-se més al model dels grans països europeus, on el predomini és gairebé únicament dels bancs. I l’evidència també, que la crisi econòmica ha servit per redefinir un nou model financer en el qual, d’entrada, comença amb incertesa -especialment amb el desconcert dels treballadors- però que si es fan bé les coses tindrà un futur esperançador. De fet, com en qualsevol altre sector és temps de canvis, ja que aquests nou paradigma financer posa en evidència els errors de l’època de bonança i obliga a plantejar nous objectius. L’estratègia de la Unió de Caixes Catalanes tot just comença i es valorarà amb el temps, més enllà de les anunciades prejubilacions obligades i el tancament d’oficines.

Música / Big Girls Don’t Cry # Fergie

Caixa Girona enceta una nova etapa amb l’arribada a la presidència de Manel Serra per agafar el relleu d’Arcadi Calzada. És un canvi polític-econòmic d’un dels actius que encara li quedaven a Convergència i que tant des del PSC i ERC ja tenien ganes que li arribés el seu final (ambdós partits governen la Diputació de Girona, entitat fundadora i que té el 25% de la caixa). Just amb el canvi del polític i assessor d’art garrotxí (ja té el destí que volia a la Fundació Príncep de Girona) s’encenta un cicle que ja no tindrà la bonança de l’anterior i ahir aquest sentiment ja es va respirar en l’ambient de l’assemblea general. No és temps per al dispendi de l’anterior president i aquesta sensació fa temps que s’anhela a la cúpula de l’entitat. I Serra,  economista de llarga trajectòria i home de conscens polític, ja n’és conscient.

És el moment de tocar altres peces musicals i no, precisament, com les del Festival Jardis de Cap Roig a l’estil Julio Iglesias sinó un altre tipus de sentiment més social, solidari i cooperatiu, en temps de crisi global i fusions de caixes inevitables perquè així ho volen els polítics que governen l’Estat espanyol. I Caixa Girona, és clar, té una essència política inevitable: per això, el president és Manel Serra. Però el futur s’hauria d’encarar amb la direcció d’una peça clau de l’entitat: el director general, Jordi Blanch, que fa temps que divisa una altra Caixa Girona.

Música / I’m Doing Fine Now  # The Pasadenas