Arxiu d'etiquetes: Educació

Nou curs i nous reptes, però estem on sempre

Ha començat un nou curs i tinc la sensació que som allà on sempre: embolicats amb el model d’immersió lingüística a la xarxa d’ensenyament públic -per tant, a la defensiva- però ara amb l’agreujant de la crisi. Gairebé com ja és habitual, xocs polítics per la quota  electoral i a qui menys s’escolta són als mestres, que són els veritables protagonistes i els qui han de treballar dia a dia malgrat les retallades i les dificultats afegides per la integració social. Quan es trobem en un punt important de la nostra història per estar immersos en aquesta generació digital, a Catalunya ens troben en la pròpia espiral de no poder pensar en avançar, millorar, progressar… una fórmula nova, què sé jo. I és ja que fa més de vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística i el problema (dilema) continua… i continua.

Si sabem que els nostres registres escolars no són tan avançats com els països capdavanters de la UE -i ja fa anys que dura-, com és que no parlem de com ho farem millor com a sistema? Per exemple, tenim pla B? És injust que els pares no rebem altres imputs i que no ens ajudin a potenciar el nostre optimisme perquè veure’m els nostres fills que dominaran més llengües, tindran millors equipacions tecnològiques i es potenciarà cada vegada més una aula sense parets. No, no és així. Tornem a estar anclats,  barallats, protestant… quan els països de referència avancen, volen millorar i no esperen a ningú. Són temps ràpids, líquids, de coneixement en essència i no de pensar en competències i qui té més poder i divisions per defensar-les.

Zygmunt Bauman: “No pot haver una comunitat sense un sentit i una pràctica de la responsabilitat.”

L’eduCAT 1×1 com a objecte

[Youtube]baqiW8sOxhY[/YouTube]

Ensenyament ha anunciat que frena l’ampliació del programa eduCAT 1×1 de digitalització a les aules. És la sentència que pot aniquilar un altre gran projecte educatiu al nostre país i que podria confirmar el fracàs d’un repte digital que, fins ara, ha costat massa diners, temps i esforços. Una vegada més, quan veig aquests canvis de rumb penso en agrair els esforços dels professors que, durant aquests períodes de temps, es dediquen a projectar les noves directrius sense una planificació clara i concisa. I no és culpa d’aquest govern ni de l’anterior, sinó la constatació en forma de pregunta de Per què l’educació d’aquest país sempre ha d’estar sotmesa a les directrius polítiques? I per què? I tan sovint. Des de fa temps, tenim mals indicadors en el comput europeu malgrat els bons resultats de les escoles privades, una dada prou significativa que fa l’escola pública per afrontar la integració social. I ara sense tants suports ni recursos, a causa de la crisi.

Però sinó apostem per l’educació amb majúscules, no obtindrem resultats amb majúscules. I el mateix passa, en aquesta de Revolució Digital. Canvi de paradigma global, d’acord, però no hauria de ser un obstacle per als futurs professionals del nostre país sinó tot el contrari: una gran oportunitat de ser més competitius en aquesta nova era. L’1×1 als centres tenia mancances importants -limitacions tecnològiques als centres, continguts per digitalitzar, una pantalla més gran, el rebuig de part del professorat…-, però ara encara en té més després de l’avís de congelació de l’ampliació -el primer és per a 4 anys-, que serveix com a  mesura de pressió de la consellera Rigau al Ministeri d’Educació, amb el rerefons dels ajuts europeus. Per sort, el repte de les pissarres digitals interactiva funciona i caldria mantenir-ho, costi el que costi. Amb pressions a Madrid o sense.

Gilbert Keith Chesterton: “L’única educació eterna és aquesta: Estar prou segur d’una cosa per dir-li a un nen.”

Educació innova amb bloc, Twitter i YouTube

educacio_twitter

El Departament d’Educació és el primer de la Generalitat en fer el salt a Twitter, el nou canal de comunicació que s’ha convertit en un dels referents mundials del microblocs, alhora que ha obert un bloc i un canal a YouTube. És una experiència molt interessant i que va en línia del concepte del 2.o del que ha de ser l’administració pública a la xarxa. No m’interessa tant el feedback diari que es pugui produir amb els usuaris del bloc i Twitter sinó quin és el missatge que vol donar i quina relació s’estableix amb l’essència que hauria de tenir el departament a internet: l’educació. És un primer pas que cal lloar i animar, i el pioner d’un procés que tard o d’hora s’ha d’anar estenent, tot i els temors i les pors que sempre genera el concepte de la transversalitat en les administracions que encara són piramidals.

De l’essència de controlar la informació per exposar el poder a obrir el missatge per compartir-lo amb els centenars-milers d’usuaris, que ara ja, sens dubte, són els qui acaben prestigiant una marca. És una manera de trencar lligams i rols, obrir-se als nous temps i fer un pas amb valentia en l’open government. Així és que seria un error caure en els autobombos polítics habituals i no deixar escapar l’oportunitat de promoure el coneixement, fomentar la interacció, apostar per la transparència, aprofitar l’esclat de les noves tecnologies i, especialment, buscar l’excel·lència de l’educació. Mentre tot això passa, el fenomen de les TIC no pararà de créixer a Catalunya i arreu del món, especialment en els països que sempre hem tingut com a referents. I personalment, m’agrada que sigui Educació el pioner per tot el que això significa.

Música / Excuse To Try # Milow