És curiós veure com en el cap de setmana considerat com el més important per a les eleccions del 28-N, les banderes van en augment en els mítings. Aprofitant que són dies festius i es poden omplir més fàcilment els escenaris, la posada en escena es basa en atapeir-la de gent, intentar ser més atrevit en els nous formats, tenir clar els missatges que es volen vendre als mitjans i omplir-la de senyeres. Això els partits catalanistes, és clar. El que ja és un clàssic és que, una vegada configurat el  nou govern, després ja no calen tants “extres” a les graderies i tampoc tantes estel·lades al vent. Doncs, personalment, m’agradaria que l’esperit de la senyera hi fos present sempre i no només fos un símbol més que s’utilitza cada quatre anys perquè, no ens enganyem, televisivament queda més bé. I cohesiona més el míting. I funciona per esperonar les bases i fer pujar l’adrenalina. El catalanisme de proclames hauria de ser molt més sostingut en el temps i si, veritablement, els nostres governants creuen en Catalunya vagin més enllà de repetir les senyeres cada quatre anys. Estel·lades al vent avui, demà i sempre. Com a col·lectiu i sense fractures polítiques, l’esperit de la manifestació del 10 de juny n’és la prova.

Dia 9 de campanya: “En la política és como en les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.” (Edward Kennedy).