Arxiu d'etiquetes: Puigcercós

De la separació al divorci

La rivalitat entre Puigcercós i Carod a Esquerra sembla inacabable. Però mentre Puigcercós va guanyant la partida, Carod intenta resistir i evidenciar que encara és el referent ideòlogic. Però la militància, tot i voler esquivar el tema, ja sap que el muscle ha guanyat a la ment. I l’enfrontament intern es va allargant mentre les peces importants del taulell de la partida que s’està jugant han d’anar prenent partit, sense una tercera via visible: o blanques o negres. Puigcercós és qui té el poder de les bases però Carod encara té el suport d’alguns pesos pesants dels quals Esquerra no en pot prescindir.

I mentre tot això passa, els adversaris polítics intenten magnificar-ho per treure’n profit, quan potser al seu partit està passant el mateix, i Esquerra intenta dissimular la guerra freda interna per no denotar debilitats. Però vist de la distància, és l’evidència de la divisió de lideratges que pateix el catalanisme en aquest canvi de segle. Models i referents que es van dividint en el temps després de les dues dècades de Jordi Pujol, que just ahir presentava el seu nou llibre memoritzat pel bon escrivent Manuel Cuyàs.

Música / Dancing With The Enemy # Jeremy Warmsley

Fi al binomi Carod-Puigcercós

Ha arribat l’hora de Puigcercós (amb bloc nou). De fet, es podria dir que no és cap sorpresa, però finalment Esquerra ha sabut escenificar, amb més sorpresa de l’esperada, el cicle final d’un bilideratge. Carod hagués volgut lluitar fins el final però el seu lideratge no passava de ser mediàtic, ja que en clau interna era Puigcercós qui tenia el control del partit i el rol d’home fort entre la militància. Perquè ens entenguem: el control de l’aparell. Per això ha guanyat la pugna, després d’anys de tensions que feien augmentar la competivitat però que també generaven molts desequilibris entre els equips propers. A partir d’ra, és Puigcercós qui tindrà tota la responsabilitat i la pressió mediàtica, per molt que Carod justifiqui que està disposat a “pedelar” al seu costat. No és fàcil que es pugui “comprar” aquest posicionament, després de tanta sang interna esquitxada.

Una vegada anunciat quin és el cap del partit, és la militància la que ha de donar força a l’aposta amb vista a les eleccions catalanes de l’any vinent. Puigcercós feia anys que esperava aquest moment i després d’un llarg recorregut, fins i tot matant el pare (Àngel Colom), afronta el repte de veure fins on pot arribar electoralment (hi ha 21 diputats al Parlament) d’aquí a un any vista. Ara queda esbrinar el gran interrogant: si amb el canvi de líder Esquerra vol caminar sola el 2010, es mantindrà fidel al PSC o acabarà obrint una nova línia de futur amb Convergència. Les especulacions, que hi són, es resoldran al mateix temps que les eleccions, mentre que els pactes de poder es cuinaran en silenci, lluny dels focus mediàtics. Montilla i Mas ja saben que ara el competidor és Puigcercós.