Actituds diferents per festes nacionals diferents
17 juliol 2009 per Esteve Carrera
Georges Brassens, que era una persona força assenyada, ja deia que el 14 de juliol una de les millors opcions és quedar-se tranquil·lament al llit, «dans mon lit douillet». Traslladant-me de Perpinyà a Girona per motius professionals, ja no tinc la possibilitat de quedar-me al llit el 14 de juliol perquè ja no me surt al calendari com un dia festiu. Hom s’hi acostuma fà cilment. És un dia de treball com qualsevol altre, no es veuen banderetes tricolors pels carrers, no hi ha focs d’artifici, ni petards ni desfilades militars. Si no fos pel nombre anormalment elevat de visitants que parlen francès pels carrers de Girona, ni me’n recordaria, del 14 de juliol. Es veu que molta gent del nord de l’Albera aprofita la festa nacional francesa per anar a fer turisme al sud.
Me podrien contestar que, si faig festa pel 14 de juliol, només canvio una festa per una altra, i que al sud, seguint la lògica de Brassens, m’hauria de quedar al llit l’11 de setembre. Hem d’admetre, però, que no és ben bé igual: ara per ara encara no tenim desfilades de l’exèrcit català (ni tampoc tinc clar que sigui necessari tenir-ne mai). I a més, commemorar l’11 de Setembre és un acte voluntari, que no ens ve imposat per tota la maquinà ria d’un estat, com passa amb el 14 de Juliol. Segurament per això, quan toca el meu dia de festa nacional, l’11 de setembre, en lloc de quedar-me al meu lit douillet m’aixeco a les quatre del matà per caminar i poder ser a dalt del Canigó amb un grup d’amics per veure com s’aixeca el sol. És la nostra manera de celebrar la diada de Catalunya.
Si me diguessin que haig de caminar 5 minuts per commemorar el 14 de Juliol segurament ho consideraria inacceptable i indignant; en canvi, estic disposat a caminar hores a punta de dia per commemorar la festa nacional catalana. Això és l’única cosa que me fa enveja de les festes nacionals dels nostres veïns, que aquell dia poden fer festa de veritat, no han d’anar a reivindicar res. Quan tinguem un paÃs normal serà un plaer quedar-me en el meu lit douillet cada 11 de setembre.