Al peu del Canigó

En pocs dies he coincidit amb uns gironins i uns nord-catalans que m’han comentat les seves vacances respectives a l’altre costat de la frontera. Els gironins van anar a passar una setmana a Cotlliure i els del nord acabaven de passar uns dies a l’Escala. Tots han quedat encantats amb les seves vacances, però el més sorprenent és que les dues parts són persuadides que han encertat l’opció més econòmica: els gironins defensen que els lloguers i els restaurants de Catalunya Nord ara ofereixen preus més atractius i viceversa.

El port de Cotlliure. Foto: M. Lladó.

Deu o quinze anys enrere aquest debat hauria estat fora de lloc: tothom tenia clar que els preus al nord de l’Albera eren altíssims i no es podien comparar amb l’oferta del sud. Avui tot això ha canviat molt. Alguns elements objectius hi han ajudat, com per exemple, d’ençà d’aquest mes de juliol la reducció d’un 19,6% fins a 5,5% de la TVA (l’IVA francès) per a tots els serveis de restauració de l’Estat francès. També és veritat que aquests últims anys l’habitatge i els lloguers al Principat de Catalunya s’havien posat pels núvols mentre els preus del restaurants s’havien europeïtzat, (que és la manera elegant de dir que s’havien apujat).
Sigui com sigui, entre uns preus que han pujat força per una banda i potser no tant per l’altra, tot queda més anivellat. En tot cas queda clar que avui la diferència de preu ja no és l’element més important a l’hora d’escollir un cap de setmana o un bon restaurant en l’espai que va de la costa rossellonesa fins a les platges del Baix Empordà. El que importa ara és l’oferta, i que com que a tots ens agrada canviar d’aires, escollir entre Cotlliure i l’Escala és senzillament qüestió de gustos. Això pot explicar que uns i altres es considerin satisfets per les seves vacances, i les qualifiquin de globalment «més interessants a l’altre costat», barrejant-hi pel mig l’aspecte financer. Millor així. El factor dels preus –entre supermercats barats i restaurants tirats de preus– ha distorsionat durant molts anys les relacions entre les dues bandes del Pirineu, amb fluxos de gent i cotxes que només es movien per onades puntuals i que congelaven cada àrea en els seus estereotips. Evidentment això no vol dir que a partir d’ara la vida serà barata d’un costat o de l’altre; això no passa mai.