Al peu del Canigó

Durant molts anys “els catalanistes” del nord de l’Albera ens hem queixat del fet que les institucions i els programadors culturals de Catalunya Nord no pensaven a fer la seva promoció al sud. Els retrèiem d’actuar d’esquenes a la frontera i amb poca perspectiva. Doncs ja no ho podrem dir més; aquest mes de setembre han coincidit la presentació de “L’escena catalana transfronterera“, una programació de teatre, música i dansa entre Perpinyà, Girona i Salt, i la presentació a Girona del festival nord-català Jazzebre. En els dos casos, els programadors culturals, amb el suport de les institucions, aposten per atraure un públic que no s’ha de deixar impressionar per la frontera.

El portal web de l'Escena Catalana Transfronterera.

Ara però, potser ens tocarà despertar “els germans del sud”. Ho dic perquè sembla que a la roda de premsa que va fer l’organització de Jazzebre a Girona, amb representants de l’ajuntament de Perpinyà, només hi va assistir un mitjà de comunicació gironí. (I que consti que El Punt hi era) ! Segurament els altres periodistes gironins tenien molta feina aquell dia, però queda un xic lleig. Precisament ara que s’ha fet un pas important i que els organitzadors de cada banda es posen d’acord per superar la frontera, dona la sensació que una bona part dels mitjans del sud no s’ho acaben de creure. I és que això dels intercanvis i de superar fronteres no és una cosa que pot anar en sentit únic. Tot plegat ens ve a recordar que si aquestes iniciatives no s’han fet fins ara, no era únicament perquè els del Nord no se’n preocupaven. Al sud també els caldrà canviar de mentalitats. Caldrà voluntat i esforços de cada banda, per superar anys d’inèrcia. I al cap i a la fi la resposta del públic serà l’únic jutge. Potser no cal esperar-se a un canvi radical d’actituds el primer any. Però ja s’ha fet un pas, hi han posat facilitats (com el servei d’autobusos per assistir als espectacles), i quan això arreli tot serà possible.