Al peu del Canigó

Qui vulgui ser al dia ha de ser transfronterer. És el nou concepte “a la moda”, és això que se porta avui a Catalunya Nord. Sigui quin sigui el sector d’activitat en el qual us moveu, si no seu capaços d’organitzar ràpidament una activitat o un projecte transfronterer, esteu condemnats a l’oblit i les tenebres. Si teniu previst muntar una trobada de corals, un encontre professional, (de perruquers, d’advocats o de criadors de gossos d’atura..), sobretot dieu-ne “Trobada transfronterera” i quedareu molt bé. Temps enrere activitats d’aquest tipus s’haurien pogut anomenar “intercanvis catalans”, “trobades catalanes”… Fins i tot alguna vegada se sentia parlar d’actes “transcatalans”. Però el concepte d’activitat “catalana”  té una càrrega negativa, una mena de crida al nacionalisme que no queda bé; una activitat “catalana” -encara que només sigui de perruquers o de criadors de gossos d’atura- és un niu de terroristes en potència. En canvi si anomenem la mateixa activitat “trobada transfronterera” queda perfecte i estem transmetent un missatge positiu.
També és veritat que hi ha una altra dimensió en aquest tema: si es vol muntar un projecte català, a vegades costa un xic trobar ajudes i subvencions. En canvi si sou prou llest per plantejar un projecte transfronterer, immediatament s’obren les portes de Brussel.les i les subvencions europees són a la cantonada. És fins i tot divertit veure com després de segles gastant energies i diners per aixecar una frontera, ara cauen subvencions de tot arreu per qualsevol proposta susceptible de superar la frontera.

La maqueta del futur hospital transfronterer.

Que consti que hi ha un munt de projectes transfronterers que me semblen molts interessants. No seré pas jo qui criticaré un hospital transfronterer o un projecte de prevenció d’incendis transfronterers. Unir esforços, obrir-se cap als veïns i superar fronteres són objectius molt lloables. No me’n queixaré pas.
Però ja se sap que els mots que s’utilitzen no són mai neutres; i a Catalunya Nord costa de parlar “clar i català”. Segurament per això s’està imposant tant facilment últimament, el políticament correcte “transfronterer” enlloc de l’ordinari “català”. Ens hi haurem d’acostumar.
I ja ho sabeu: si ho trobeu difícil d’expressar-vos en català, apreneu a parlar transfronterer.