Al peu del Canigó

Hi ha indicis de que enguany pel 7 de novembre es veuran més autobusos del sud que els altres anys a Perpinyà. Parlem-ne ara d’aquests autobusos del sud, abans de la manifestació del 7 de novembre que es farà aquell dia, per no haver de parlar-ne després. Ho dic perquè algun any (en algun mitjà informatiu nord-català), s’ha destacat la presència dels autobusos del sud per minimitzar l’impacte de la manifestació anual de final del Correllengua a la capital del Rosselló. Doncs que vinguin els autobusos, cap problema; hi cabran tots els que es presentin, i avisem que enguany és molt probable que en vinguin més que els altres anys i que són benvinguts. Si ho diem i ho anunciem ara ja no tindrà sentit fer titulars amb els autobusos el 8 de novembre. La manifestació del 7 de novembre a Perpinyà és oberta a tothom i d’entrada a tots els catalans, és a dir a totes les persones que vulguin sentir-se catalans, siguin d’on siguin. Si volen venir-hi els “nous-catalans” també hi són convidats (alguns d’aquells 4000 nouvinguts que cada any es traslladen d’arreu de l’Estat francès per venir a viure a Catalunya Nord perquè hi fa més sol). Penso sincerament que aquests haurien de venir-hi, seria una bona oportunitat per apropar-se i integrar-se a la població que els rep, i soc segur que serien ben acollits. I ja que aquesta crònica va de transport públic, recordem a Catalunya Nord l’autobus només costa un euro per qualsevol trajecte.

O sigui que venir a la manifestació de Perpinyà el 7 de novembre des de La Guingueta només costa 1 euro. Feu-ho. El 7 de novembre a Perpinyà ha de ser una gran concentració d’autobusos, del nord i del sud, tots plens de catalans antics i nous per participar a aquesta gran afirmació de catalanitat. Els indicis que enguany hi haurà més gent són múltiples: els altres anys no havia vist com enguany enmig de les fires de Girona un rètol anunciant la manifestació de Perpinyà; tampoc no recordo que els organitzadors nord-catalans fessin una roda de premsa a Barcelona com ho han fet enguany per anunciar aquesta diada. Se’n parla al Face-book (que estic descobrint, m’he resistit fins ara però finalment he caigut aquesta setmana). Fins i tot aquesta crònica que sembla que tracta de transport públic, també parla de la manifestació del 7 de novembre a Perpinyà. Que se’n parli tant, hi ajuda clarament que enguany aquesta manifestació també commemora els 350 anys del Tractat dels Pirineus. Una data rodona que qualsevol català, sigui d’on sigui ha de commemorar. Al sud també és innegable que actualment hi ha ambient propici a manifestar i reivindicar la catalanitat del país. L’onada de municipis que volen organitzar referèndums sobre l’autodeterminació ho demostra. Només són indicis però tot apunta que enguany la manifestació de Perpinyà tindrà més èxit. I que ningú s’espanti, ni caigui en el parany invers de creure que amb això ja ho tenim tot fet. Tot plegat potser només voldrà dir que Perpinyà esdevé, una vegada l’any, una cita per afirmar-se i reivindicar-se com a catalans. Això ja és molt. I és normal que hi vinguin molts autobusos del sud perquè el nord de Catalunya només representem una petita part del territori català. I encara que els que vinguin a la manifestació vinguin també, per anar de compres als supermercats del Rosselló, a les fires, o al concert d’Al Tall el vespre, tots els motius són bons per fer un gran èxit d’aquesta manifestació festiva i reivindicativa. Visca els autobusos i el transport públic.