Al peu del Canigó

Algunes notícies passen massa desapercebudes. L’única explicació deu ser que, o bé ho hem mal entès, o bé que la notícia no s’ha explicat prou bé, o massa de pressa. Precisament per això vull donar una segona oportunitat a una notícia publicada en diversos mitjans informatius -entre els quals El Punt- però que me sembla que no ha tingut el ressó que es mereixia. La notícia en qüestió tracta del futur hospital transfronterer de Cerdanya. Tothom ha arribat a la conclusió que per atendre els pacients de tota la Cerdanya, s’imposa la creació d’un hospital transfronterer. El nou hospital ja s’està construint, amb l’acord dels batlles i de les institucions locals, dels estats (França i Espanya), i d’Europa, que finança en gran part el projecte. Perfecte. Ara només cal pensar a connectar aquesta estructura a una xarxa elèctrica, i com que sem a Europa i que hi una lliure competència per escollir els proveïdors, s’ha mirat qui ho faria més bé i a millor preu. És ara que bé la notícia: “el batlle de Puigcerdà lamenta que finalment no s’hagi pogut agafar de la companyia francesa per qüestions burocràtiques. La diferència de pressupost entre la companyia catalana i la francesa és de gairebé 4 milions d’euros. Finalment, però, després de dos anys d’esforços en aquest sentit i per no encallar el projecte, s’ha firmat el conveni amb Fecsa”. Planella, el batlle de Puigcerdà, ha lamentat: «Encara la força dels estats pesa molt a l’hora de fer coses transfrontereres.»

O sigui que fins i tot en un projecte transfronterer, amb finançament europeu, i en un tema tant sensible com el de la salut, no s’ha pogut escollir la millor proposta financera. L’única explicació deu ser que, com que la construcció és situada a Espanya (Puigcerdà), no es pot fer servir l’electricitat de França (La Guingueta d’Ix). En cap moment es parla d’impediments tècnics, només de “qüestions burocràtiques”. L’únic dubte que me queda és si realment això passa per la “força dels estats”, com ho diu l’alcalde de Puigcerdà, o si són les companyies elèctriques (EDF i FECSA en aquest cas), que manen més que els estats, més que les institucions europees, i que es reparteixen el pastís entre elles. No tinc cap dubte però de les dificultats amb les que s’han de trobar cada dia els batlles de Cerdanya en cada pas que fan per agrupar esforços i millorar els serveis de l’altiplà. Ja es poden preparar els cerdans, que també volen construïr un escorxador transfronterer. Segur que ens arribaran altres notícies d’aquest tipus. També és veritat que arriben moltes notícies cada dia. Potser massa, i per això algunes es queden com una anècdota. Encara que hagi de ser una anècdota d’uns quatre milions d’euros.