Al peu del Canigó

Que ningú s’ofengui, només es tracta de precisar un xic les coses.  En les eleccions d’aquest cap de setmana només poden votar els súbdits del rei Juan Carlos de Borbón, empadronats a la Comunitat autònoma del Principat de Catalunya. No faig cap descobriment dient això; és una evidència, però de quan en quan cal ser precisos perquè hi ha dreceres que ens fan oblidar la realitat. Amb tanta campanya electoral sobre eleccions al Parlament de Catalunya, referències constants al “poble de Catalunya”, crides a la participació de “tots els catalans”, ens podríem acabar creient que vivim en un país normal i no és ben bé així. No tots els catalans podran votar diumenge. Jo mateix, (és un exemple com qualsevol altre però que conec prou bé), no podré votar.

Alguns dels candidats a les eleccions de novembre.

Visc a Girona d’ençà més de 10 anys, hi treballo, hi pago impostos, fins i tot m’hi he casat amb una autòctona, però no podré votar diumenge. Em considero tant català com qualsevol altre gironí que se’n vulgui sentir. No he pas estat condemnat per la justícia, en tot cas no pas prou per impedir-me anar a votar. El meu únic pecat és d’haver nascut a Perpinyà. Per circumstàncies de la vida, nàixer cent quilòmetres amunt o avall són la diferència suficient per passar-te la vida amb l’etiqueta “ciutadà francès” enlloc de l’etiqueta “súbdit del rei”. Sé que insistint amb això de súbdits en molestaré uns quants.  Confesso que el concepte de súbdit en ple segle XXI em fa força gràcia, però no us penseu pas que sigui més orgullós de l’etiqueta de ciutadania francesa. Ser ciutadà d’un estat que ha elegit democràticament un president com el “petit Nicolas” no és fàcil de portar cada dia. I no parlem de com la república francesa tracta el català i les altres llengües del seu territori. Però precisament perquè allà dalt no ho fan bé, m’agradaria que aquí es fes millor, i m’agradaria poder dir-hi la meva, com a mínim votant. Doncs no. Tal com està muntat ara, si volgués votar per les eleccions al Parlament de Catalunya, primer hauria de fer-me espanyol. Només pensar-hi fa venir ganes de riure, per no plorar. Un català que ha anat a fer la seva vida a Buenos Aires potser pot votar per les eleccions al Parlament de Catalunya, però un català de Perpinyà instal·lat a Girona no pot fer-ho.

Pel fet de ser europeu, no en puc esperar gran cosa. Em permet votar a Girona per les municipals i les europees. Però no pas pel Parlament on s’adopten les lleis que defineixen bona part de la meva vida quotidiana a Girona. No seria hora ja que puguem triar el nostre marc de referència electoral? Només he sentit algun candidat parlar del vot dels immigrants, -categoria en la qual m’hauria d’incloure- però no sembla pas que s’hagi de moure res en l’immediat. Tret d’això, no he vist  gaire candidats argumentar sobre la marginació dels catalans que no podem votar. Suposo que és més rendible electoralment preocupar-se dels molts abstencionistes que no volen anar a votar, enlloc dels quatre eixelebrats que voldrien fer-ho i no poden. Tot i això, alguns candidats van ser convidats a presentar el seu programa a Catalunya Nord i podeu escoltar les seves entrevistes a Radio Arrels. Una inciativa que caldria repetir.

Enfí, amb tot això no us penseu pas que estigui denigrant aquestes eleccions ni donant a entendre que no serveixen. Al contrari, aneu-hi els que podeu i feu-ho bé, de tal manera que un dia o altre tots els catalans puguem votar junts.