Al peu del Canigó

Tinc el goig d’anunciar-vos que a partir d’ara ja me podeu dir Esteve. Bé, de fet abans també podíeu fer-ho i la major part de la gent amb qui me relaciono ja ho feia. És més, la major part de la gent amb qui me relaciono i que me diu Esteve, ni sap que al meu carnet d’identitat, fins ara no hi havia escrit Esteve. Aquesta és doncs l’única novetat: a partir d’ara, al meu carnet d’identitat hi posarà Esteve, que és com me diu la major part de la gent amb qui me relaciono. Quin nom posava el meu carnet d’identitat fins ara? els nord-catalans que me coneixen ja ho saben, i els sud-catalans que no ho saben, poden buscar-ho (si volen, no és cap concurs  i aviso que a ningú li tocarà cap premi). A partir d’ara doncs, a la pràctica no canviarà res. La gent me continuarà dient com vulgui, Esteve o amb l’altre nom, el que sortia fins ara al meu carnet.  Tot depèn del context i de l’època en la qual ens vam conèixer; i a la meva família em diuen d’una altra manera… i en la intimitat també me diuen altres noms però no entrarem en detalls. A partir d’ara faré com feia fins ara, és a dir que no diré a la gent que me diguin d’una manera o altra (mentre no insultin). No hi ha gaire motius doncs per escriure tant de rotllo sobre un canvi de nom que només es veurà als documents d’identitat. Però me fa goig, me sento més en pau amb mi mateix.Al Principat de Catalunya “normalitzar” el seu nom és un senzill tràmit administratiu. Però pels catalans que tenim documents d’identitat francesos no és tan fàcil ni ràpid. Cal triar un advocat que ha d’anar al Tribunal a defensar que tenim bons motius per deixar un nom francès i voler-ne un de català. Els jutges francesos entenen que algú que té un carnet d’identitat amb noms com Pedro o Mohamed vulgui canviar-s’ho per Jacques o Paul. Però que algú que porta noms tan elegants com Etienne, Martin o Jean vulgui posar-se al carnet noms tan barroers com Esteve, Martí o Joan, no ho entenen. És sospitós.Tenia un bon advocat (gràcies Enric). Els tribunals francesos acaben de reconèixer que a partir d’ara, al meu carnet d’identitat podré posar-hi el mateix nom amb el qual bona part del meu entorn me coneix. N’estic molt content. Tanta magnanimitat per part de la justícia francesa m’emociona.