Al peu del Canigó

Els mitjans de comunicació van plens de l’arribada d’un ministre de l’Interior francès que es diu Valls. Els catalans del Rosselló, que tenim calaixets d’educació francesa i catalana escampats pel nostre cervell, a vegades descobrim connexions sorprenents entre els diferents universos en què ens movem.Valls, però, no deixa de ser una anècdota, perquè no hi ha res que s’assembli tant a un ministre de l’Interior com un altre ministre de l’Interior, sigui francès, català o espanyol. Molt més impactant i emotiu va ser, per mi, el documental El meu nom és Druillet, emès aquesta setmana a TV3. Als anys 70 i 80, jo era un devorador de còmics de Philippe Druillet, i des de Perpinyà, com a català, també em fascinava la història de Catalunya i de Companys. He associat Druillet a un calaix de la part francesa del meu cervell, i Companys, a un altre calaix sense imaginar que pugui existir cap relació entre aquests dos universos.

Una il·lustració de Philippe Druillet.

Resulta que el pare de Philippe Druillet va ser un policia francès de conviccions feixistes que es va dedicar a perseguir els refugiats catalans i espanyols a França i que va ser determinant en la detenció del president Companys. Abans, però, va ser policia al Pertús, on va participar en activitats del bàndol franquista. Va ser detingut a Barcelona, transportat amb altres presos cap a la frontera amb la retirada i va viure l’episodi del Collell (punt de partida de la fascinant novel·la Soldats de Salamina); va passar per Oix (on va nàixer la meva família), abans d’entrar a França. Condemnat per col·laboració al final de la segona guerra mundial, es va exiliar a Figueres, on va morir i on el seu fill, el dibuixant, va passar la joventut. La força del documental no rau pas en les coincidències d’aquesta història amb el meu recorregut personal a banda i banda de la frontera, sinó pel drama de Philippe Druillet, que va descobrint la trajectòria del seu pare. Però m’he sentit molt més al·ludit per l’emotiva descoberta de punts de connexió entre universos que jo no havia relacionat mai, que no pas pel nomenament d’un nou ministre de l’Interior.