“‹Mr. Foote, vous êtes un salaud›”
3 juliol 2012 per Esteve Carrera
Aquest mes de juny ha mort Thierry Roland, el periodista i/o comentarista –això encara queda per aclarir– de futbol més popular de la televisió francesa. Va morir als 74 anys i la premsa esportiva francesa que n’ha anat fent els elogis aquests últims dies ens explica que al llarg de la seva carrera va retransmetre tretze mundials i nou Eurocopes. De fet, també havia d’anar a cobrir l’Eurocopa que s’acaba avui, però hi va renunciar en l’últim moment perquè no es trobava gaire bé de salut. I com que no es trobava gaire bé va explicar que no podia viatjar a Ucraïna perquè en països com aquell no et pots fiar de la xarxa sanitària. Per Thierry Roland, el bo i millor d’aquest planeta només es podia trobar a França. Haurà mort a França, són coses que passen. Thierry Roland era el xovinisme personificat. Les sortides de to de Tomás Roncero, si les comparem amb el que ha arribat a dir Thierry Roland, semblen acudits d’un escolanet de Montserrat. La diferència, però, és que el Roncero treballa en un canal de televisió marginal que només miren els culers amb ganes de morbositat, mentre que Thierry Roland va treballar tota la seva vida en canals, públics o privats, líders d’audiència a l’Estat francès. Tot un monument. Qui hi estigui interessat, trobarà per la xarxa moltes planes dedicades a les perles de Thierry Roland, però la més famosa va ser el 1976 en el partit Bulgària-França. Era l’època de Platini, i l’àrbitre, un tal senyor Foote, va xiular un penal a favor de Bulgària a pocs minuts del final. En directe i embogit, Roland li va dir, “Monsieur Foote vous êtes un salaud”, que seria una cosa així com ‘ets un malparit’, o ‘un cabró’. Els búlgars van fallar el penal, però el comentarista va insistir que aquell àrbitre hauria de ser a la presó i no pas en un terreny de joc. Es comenta que això li va valdre problemes amb la direcció del canal de televisió. No m’ho crec. Globalment, l’opinió pública francesa ho va trobar molt encertat i molt divertit.
Els comentaristes de futbol passats de volta i amb tocs de nacionalisme repel·lent, no són una exclusiva de l’estat espanyol; al contrari crec que en aquest cas també, el model francès ha anat creant escola.