Tots a córrer, per la salut de la llengua
6 novembre 2012 per Esteve Carrera
El Correllengua és una competició? Doncs potser sí; en tot cas és tot un repte, perquè pretendre mobilitzar la societat per donar a la llengua catalana el protagonisme que es mereix arreu del nostre territori es converteix encara massa sovint en una competició complicada. Una competició que a certs llocs del Principat de Catalunya encara no està guanyada del tot, i si parlem d’àrees com la Catalunya del Nord ja hauríem de qualificar-ho de competició d’esport extrem. Per això és tan important que cada any l’acte final del Correllengua, després d’un reguitzell d’actes organitzats arreu dels territoris catalans de la península Ibèrica, salti els Pirineus i es faci a Perpinyà. Serà dissabte que ve, dia 10 de novembre, a partir de les tres de la tarda. El Correllengua acaba cada any a la capital del Rosselló el cap de setmana més proper al dia 7 de novembre, perquè el 7 de novembre del 1659 es va firmar el Tractat dels Pirineus. És molt recomanable participar als actes que es fan aquell dia a Perpinyà, però també és recomanable no limitar-se als actes del Correllengua; aneu-hi al matí, visiteu alguna altra població del Rosselló, fixeu-vos en l’ús social de la llengua catalana en aquelles terres. Així estareu encara més motivats per participar al Correllengua de la tarda. Des del Principat de Catalunya la situació del català a la Catalunya del Nord es pot interpretar de diverses maneres: com un escarment, en el sentit que si al sud del Pirineu baixeu la guàrdia amb la llengua us pot passar el mateix que ha passat allà dalt, que pràcticament ja no se sent enlloc. Però també hi ha una interpretació més positiva: res no és irreversible –ni al sud ni al nord– i dissabte que ve com més gent hi hagi a Perpinyà parlant català més ànims tindran els maratonians que des de la Catalunya del Nord competeixen dia a dia per la llengua catalana. I participar als actes del Correllengua a Perpinyà no és “anar a compadir-se dels germanets del nord que ho tenen fotudet”. És preocupar-se per la llengua del país, siguis d’on siguis en aquest país.