Dos anys per convèncer i explicar
31 desembre 2012 per Esteve Carrera
Com a bons propòsits per a l’any 2013 m’he agafat al peu de la lletra això que tenim un any o dos per fer campanya a prop dels escèptics i incrèduls que encara no accepten el fet que Catalunya ha iniciat el seu camí cap a la llibertat. Com a nord-català –i també perquè de tant en tant em vénen rampells de missioner ingenu a qui li agrada fotre’s cops de cap a la paret– em centraré en els nord-catalans i/o francesos. Compte, és una tasca molt més complicada del que pot semblar a primera vista. Al Principat de Catalunya el context és més d’enfrontament al cos a cos, la negació de la llibertat per Catalunya des de la supèrbia hispànica i l’orgull hidalgo. A l’Estat francès les coses són més insidioses: quan s’intenta explicar que Catalunya vol fer el seu camí, s’ho miren persuadits de parlar des de l’universalisme, amb un somriure de perdonavides i comentaris de tipus “vols dir que és això que es porta ara?”. D’entrada, crec que no cal pas pretendre convèncer-los de res, el primer repte és només intentar fer-los entendre que el que s’està vivint a Catalunya és un procés amb valors precisament universals. Vivim en una Europa occidental organitzada en estats que són el resultat de guerres o matrimonis reials de segles enrere, i que en ple segle XXI aquestes fronteres puguin canviar de manera pacífica i democràtica, a Catalunya o a Escòcia, és un fet inaudit i engrescador que hauria d’interpel·lar qualsevol demòcrata i, més encara, per proximitat, qualsevol demòcrata francès. Em refio més d’aquests arguments que no pas dels merament econòmics. Però els demòcrates i la cultura francesa (tan admirats al principat de Catalunya), són convençuts que van néixer per viure la plenitud de l’organització d’aquest món, que tot està perfecte tal com està ara i que no cal canviar res. Dos anys per intentar fer canviar aquestes mentalitats. És el bon propòsit amb el qual he tornat després de passar alguns dies a l’Estat francès per les festes de finals d’any i d’haver escoltat els comentaris dels demòcrates francesos. Tenim feina.