Els dos són catalans i tenen una formació important del dret, però un s’ha quedat en el passat, mentre que l’altre sap llegir perfectament el futur. Un s’empara amb la Constitució per frenar la democràcia i l’altre s’empara amb la democràcia per forçar la Constitució. Pel primer, la Constitució pot sotmetre i ha de sotmetre i tot allò que és col·loca fora, és una tragèdia. Pel segon la Constitució ha de ser per canalitzar les aspiracions dels pobles perquè en cas contrari els pobles s’expressen per la via dels fets. El primer, deu estar pensant que el poder de la Constitució és prou contundent per evitar la via dels fets perquè en cas contrari, la Constitució espanyola ( és la única democràtica que ho preveu) preveu que l’exèrcit en sigui garantia. El segon sap que avui Espanya no pot ser ni la Sèrbia, ni la Turquia ni l’Egipte i s’ha de comportar com Canadà o el Regne Unit. El primer, en nom de la Constitució, va ser part activa en la ignominiosa sentència del TC destrossant l’Estatut de Catalunya que havíem votat els catalans en referèndum demostrant perfectament amb fets, que a ell la democràcia l’importa poc si té una llei per sotmetrela.
Els dos són catalans i els dos són juristes, però la història de Catalunya, els separarà per sempre.