Ja sé que sovint la política té aquestes coses; un fa unes declaracions que són ben lògiques, i potser ja sabudes, i el poder de la premsa en canvia la intenció i fins i tot el fons. Una mica, penso modestament, és el que ha passat avui amb les declaracions del President Mas a Mònica Terribas. He escoltat tota l’entrevista i ha demostrat una vegada més, que el President és un cartesià, que té les coses clares i a més un calendari previst, segons siguin les circumstancies. I ha deixat molt clara la seva primera prioritat és que Catalunya pugui exercís el dret a decidir amb un referèndum el 2014. Però com tothom saps, això no depèn només de la seva voluntat ni de la dels catalans. Com molt bé deia també a la Mònica fa pocs dies  Carles Viver i Pi-Sunyer, i el president també ho insinuava avui, és previsible que Madrid vagi interferint les nostres iniciatives per fer una consulta. Si això passa, s’hauria d’activar el pla B que són unes eleccions plebiscitàries i, només en aquest cas, s’aniria al 2016. Aquestes paraules han aixecat tota mena de comentaris periodístics i posicionaments polítics. Em sembla que a molta gent aquestes declaracions del President no l’han somoguts massa perquè tenen tot el pes de lògica i sobre tot, de la prudència que genera l’eficiència. No és el mateix un referèndum que una declaració d’independència unilateral,  i nosaltres hem de tenir el seny de fer les coses de tal manera que la comunitat internacional no tingui cap dubte del nostre procés.

Quan veig tanta impaciència en certs sectors de la societat, em pregunto si no seria bo iniciar una acció per explicar que fins i tot amb un referèndum, hi haurà un procés de negociació que serà llarg. I aprofito per dir, ja que ve a tomb, que aquestes anàlisis que es fan de com seriem econòmicament es digui que caldrà temps. L’avantatge que tindrem és que com per ser rics haurem de creat riquesa, la que generem, serà nostra.