El conseller Santi Vila, ahir va fer unes declaracions en les que situant-se en aquesta terreny del mig, que és el del pensament prim, titlla d’adolescents a tota aquesta munió de persones que tips de greuges hem volgut fer un pas més i anem cap a la Via Catalana. El país porta tres-cents anys fent camí i malgrat tot estem disposats a seguir pressionar des de la societat civil al govern perquè els canvis profunds sempre són incòmodes als poders, i malgrat tot saben que qui ho ha de liderar és el Govern i el Parlament. El conseller Vila també cau a la trampa dels unionistes dient que el més important ara és sortir de la crisis, com si l’emancipació, en el cas nostra, no seria un gran pas cap a la sortida de la crisi. Però la dicotomia del Conseller té un rerefons inacceptable si fos veritat, que no ho és, i és que ens ve a dir que aquest Govern català només pot atendre una de les necessitats dels catalans. Estic segur, i és evident,  que la feina d’Andreu  Mas-Colell, de Felip Puig, d’Irene Rigau que tenen un esbiaix molt mercat cap a l’Estat propi, la seva tasca no es veu pertorbada ni minimitzades pels “plantejaments adolescents” d’una gran majoria de catalans que dimecres ens agafarem de les mans i farem cadena.