Sóc fill d’un poble molt petit on quan vaig néixer encara no hi havia ni electricitat ni molt menys telèfon, ni aigua corrent, ni clavegueram,… però era un poble molt especial. Durant la guerra civil, tothom del poble sabia que a can Marquès s’hi amagaven capellans; fins i tot un del mas Marquès, capella, durant la guerra es va deixar bigoti i va fer vida normal a Madremanya treballant al camp. El comitè de Madremanya era gent assenyada i davant les reiterades visites del comitè d’Orriols, que anava allà perquè tenien indicis que algun capella s’amagava al poble, i  exigien al de Madremanya que actués, un nit en una reunió, un del comitè local es va treure una pistola, la va posar sobre la taula i va dir als foresters: “ aquí si un dia s’ha d’actuar ja ho farem nosaltres i s’han acabat les vostres visites perquè el proper dia que vingueu us esperarem a trets”. Mai més hi van tornar i durant tota la guerra Madremanya va ser un lloc de pau. El comitè va salvar les campanes i avui encara el poble compta amb les autèntiques. Unes campanes que en aquell temps eren com una font d’informació imprescindible. A banda dels oficis religiosos, el rellotge ordenava el dia dels vilatans. En moments de crisis podien tocar a foc. O fins i tot avisava de la visita del peixater que amb bicicleta i una caixa de peix rere, venia a vendre el producte. Transmetien l’alegria d’un bateig o la pena d’una mort.

Quan el senyor Bisbe de Solsona, va ordenar als seus capellans que s’abstinguessin de deixar repicar les campanes demà a les 17,14 h.  amb un argument tan fi i rebuscat, que es fa incrèdul, he pensat amb els serveis que proporcionaven les meves campanes d’infantesa.

Les campanes tenen raó de ser perquè hi ha un poble que les escolten, i pretendre usurpar-ne la seva història i emmudint-les per un poble que fa tres-cents anys va ser capaç de fer una gran gesta de sacrifici, em porta a preguntar-me, per qui toquen les campanes? Per mi Madremanya no seria Madremanya, sense el toc ordenador del campanar. Quan el comitè les va salvar vencent les pressions del que venien de fora, sabien que salvàvem quelcom important del poble. Doncs, de qui són les campanes sinó del poble?