Ja Marc Tuli Cícero cap a 50 a. C, va avisar als governants que la por és un guardià molt dolent del poder mentre, diu, que la benevolència el custodiarà a perpetuïtat.

Els dos partits unionistes més importants tenen dins seu dues ànimes. Una és la que vol i exigeix duresa contra Catalunya ( Bono, Ibarra, Guerra, Chacón pel què fa al PSOE en són uns bons exemples i Aznar, Montoro, Aguirre, Vial-Quadras, Sánchez Camacho, pel què fa a al PP), i l’altra ànima és la que creuen que cal diàleg. Rajoy i Rubalcaba són presoners dels fonamentalistes i no tenen possibilitat de moure’s encara que volguessin, que no ho sé. Però què passaria si triomfés l’ala dura i en un moment donat anul·lessin l’autonomia?  Tornant a Cícero: “ La llibertat mossega amb més ferocitat quan s’ha interromput que quan és intacta”  No hi hauria un millor regal pels radicals que una acció espanyola de força contra la Generalitat. El problema seria o serà per ells, com gestionen el dies i els mesos després.

L’ofec econòmic que Espanya sotmet a Catalunya és amb tota la intenció de provocar una revolta catalana contra la Generalitat, que fins avui no ha estat efectiva,  si un dia hi ha un esclat, com podria passar ara amb les farmàcies, podria ser el principi de la fi, perquè arribats a aquest extrem, dubto molt que els catalans en culpin a la Generalitat. Tots coneixem com actua Montoro.

Davant dels que proposen des de Madrid seny a l’hora de parlar amb Catalunya, hi ha l’ala dura que ofega fins l’extrem a una de les nacions que aporta més diners al pot comú. Un escarni insostenible que demostra la urgència a trencar aquest sotmetiment a qui gestiona els recursos capritxosament i per fer-nos por.

Bon dia a tothom