El que ben segur serà el primer secretari del PSC ( ara només falta saber si ho serà a la búlgara o no) Miquel Iceta, en aquets esmorzars que organitza Fòrum Europa, ha fet un desplegament de la seva capacitat dialèctica i de gran sofista. Ens ha vingut a dir que “ell sí que vol votar” i que la resta no ho volen. Per ell la pregunta del 9-N és un nyap i la que proposa ell i els que sí volen votar, segons la seva apreciació, és la bona. És per facultar a la Generalitat iniciar una negociació amb el Govern espanyol que hauria de contemplar: pacte fiscal solidari, reconèixer el caràcter nacional de Catalunya i que es blindessin les competències en llengua i cultura. És a dir, si això fos possible i s’arribés en un acord, el Govern espanyol, podria incautar-se dels beneficis del Port de Barcelona, per exemple, o impedir o limitar la presència catalana al Món.  Antoni Castells, exdirigent del PSC, desemmascara aquesta reforma constitucional que proposa el PSC i el PSOE, dient alhora que és un “nyap”. I recorda que el socialistes catalans ja van tenir un fracàs en el seu intent de transformar Espanya en un Estat federal.

Iceta té un discurs agradable, sap parlar i a més sempre ho fa amb un to de veu calmada, digui el què digui no s’immuta;  i en aquests moments que part de la crema de l’elit del poder català es defensa del sobiranisme amb un mateix discurs en el que diuen que no hi haurà ni consulta ni independència perquè s’acabarà pactant, Iceta, pot ser un gran aliat seu. La llàstima per ells és que aquest discurs ja és antic; la societat catalana des de la sentència del TC contra l’Estatut ha fet massa camí cap a la desafecció, que ja el mateix Montilla avisava sense cap èxit.

La Fundació Friedrich Ebert, el Think Tank de l’SPD alemany,  aquesta setmana ha dedicat un article en el que entre moltes altres coses, fa observar que si el Govern espanyol el 9-N no deixa fer la consulta promogut per un “impuls genuïnament democràtic i europeu” i desplega l’exèrcit per dissoldre la Generalitat i suspendre l’autonomia i els partidaris a la independència ocupen carrers, estacions de trens i fronteres el xoc de trens entre Catalunya i Espanya seria la descripció adequada” És el que el president de Catalunya avisava si no es canalitzava aquest corrent català cap a la consulta: el desbordament.

Realment Iceta ha fet tard, i fins i tot en el supòsit que fracassés la consulta, l’estratègia dels socialistes, avui, ja és fora de temps. Avui per avui veig molt difícil que una gran part dels catalans vulguin votar una nova constitució espanyola per blindar només l’oferta d’Iceta. Una oferta que, diguem-ho de pas, el PSOE no hi té cap interés en defensar. De fet, Iceta amb una altra música canta la mateixa cançó i lletra del seu predecessor Pere Navarro. De totes maneres, la diferència entre els dos és que el primer ha estat clar i s’ha pronunciat espanyolista i que votaria no a la independència, un aclariment que l’honora.