De moment l’acord entre el partit jacobí PSOE i de C’s, que té tics neofalangistes, fet públic el 23-F passat, és un fet que fa meditar. Ells diuen que volen fer una segona reforma o transició, i tot sabem que les reformes poden ser evolucionistes o involucionistes; i  fa la cara que ens trobem davant d’un nou involucionisme emmascarat amb tics de progresisme. Recordem una coincidència important; demà fa trenta-cinc anys que el Rei Joan Carles convocava a tots els partits polítics a la Zarzuela, llevat dels nacionalistes que havien participat en fer la Constitució, i d’allà en va sortir fer una “reforma inconstitucional” que tothom coneix com la famosa LOAPA. I dic inconstitucional perquè sortosament el TC de les hores, que no tenia res a veure amb l’actual, se la va carregar. El pacte dels dos partits d’ahir té en comú amb  l’anterior: negar qualsevol participació del independentistes i marginar-los. Cada vegada queda més clar que el seu lema és: “ España una i…”, i és que per anys que passi, tot torna.

D’aquest acord d’ahir, una vegada més en la seva proposta de reforma de la Constitució, el País Basc i Navarra tenen un tractament especial i diferenciat. Es mantenen les seves Diputacions i seguiran amb el privilegi del Concert, tot i que el C’s tenia com a objectiu irrenunciable abolir qualsevol privilegi. Que el País Basc no fa por als unionistes, queda meridianament clar.

El 23-F ha esdevingut una data emblemàtica pels episodis nacionals; a més del cop d’estat de Tejero que va ser el 1981 ( engany ha fet 35 anys) el 23-F del 1983 el Govern socialista del PSOE va nacionalitzar Rumasa, un fet que en el seu moment va provocar un gran neguit empresarial. El 20 de desembre del 1986 el TC va desestimà la inconstitucionalitat del Decret Llei d’expropiació de Rumasa però va ser una sentència a partir de la qual l’Alt tribunal va perdre tot el prestigi d’independència. Pocs dies abans de fer públic la sentència  el Ministre de Justícia  ja informava que seria favorable al govern, un fet inaudit i que demostra la gran politització que es va produir a l’entorn del cas. La votació va ser favorable per 6 vots dels 12 i va ser pel vot de qualitat del President Manuel García Pelayo, el que va desfer l’empat i la  sentència va ser favorable al Govern. L’escàndol de les pressions polítiques del PSOE sobre el TC, durant tot el tràmit, va ser tan gran i insuportable pel Magistrat Garcia Pelayo, un jurista independent, que després es va exiliar a Caracas i va morir a Veneçuela el 1991.

Ara el PSOE pretén tornar a fer una nova transició ajuntant-se amb Ciutadans, i no puc deixar d’intuir l’ombra d’una nova LOAPA moderna, si arriben a Governar. La revifalla del jacobisme més extrem i propi del PSOE, reforçat pel centralisme d’estil falangista de Ciutadans, és una evolució totalment involucionista.

De moment ja no poden comptar amb Podem, i només els queda el PP per ser-hi tots, i també l’esperit del 23-F